dilluns, 12 de març de 2012

Un pare responsable (IV). La qüestió religiosa

Abans que nasqués el seu fill ja havia deixat una cosa ben clara a tota la família: no permetria que ningú, fos qui fos, intentés influir en les creences religioses del nen. D’aquest tema, va remarcar, se n’encarregaria personalment i, agnòstic com era, vetllaria per tal que el seu fill no fos contaminat per cap mena de fe religiosa. Quan arribés a la majoria d’edat, va concloure, ell mateix triaria el que més li convingués.

No obstant això, de portes endins reconeixia que una mitologia creada a mida podria ser de gran utilitat si el nen es portava malament o es posava pesat a l’hora de menjar. Així, en pocs minuts va idear un primer univers on hi viurien el metge amb cara d’ogre que li havia tallat el tel de la llengua als quinze dies de néixer, la senyora del metro horriblement maquillada que, sense permís, li va estampar un petó a la planta del peu dret, i el vell de la sala d’espera de l’ambulatori que no parava de queixar-se de com plorava el nen. La tieta àvia, que quan parlava escopia capellans a tort i a dret, va quedar-ne fora; en cap cas li volia crear un trauma al seu fill.

Microrelat escrit el 14 de gener de 2012.

4 comentaris:

  1. Quina fal·làcia més gran, intentar no influir en la religiositat del nen... vulguem o no l'acabem condicionant. I si no mira el teu protagonista.

    ResponElimina
  2. Suposo que per ser un bon pare cal buscar certs equilibris entre la llibertat amb què es vol que creixi el fill i els límits a aquesta llibertat que cal posar en certs moments crítics. Ja deu ser difícil, tot plegat.

    ResponElimina
  3. Tots necessitem creure o témer alguna cosa. Per molt estrictament científics que vulguem ser, hi ha aquelles coses inexplicables que entenem com senyals (de qui?) o que ens fan sentir-nos segurs... o que en tot cas, ens serveixen per explicar el que no podem entendre. Sovint són coses menys tangibles que el metge amb care d'ogre. Però per un nen... ja va bé! =P (mmm... això de ser pediatra... no sé jo!)

    ResponElimina
  4. És allò que es deia del "déu de butxaca". Tots, tothom, sembla que en un moment donat necessitem creure en alguna cosa superior a nosaltres (ni que sigui la força i l'energia de la natura o l'univers). D'aquesta manera aconseguim apaivagar un xic les nostres temences.

    Sembla que viure sense creure en alguna cosa sigui literalment impossible.

    ResponElimina