divendres, 27 de juliol de 2018

Que es facin fotre

Vaig pel carrer ben tranquil. Són tres quarts de sis de la tarda i tot just avui començo les vacances. Quan arribo a una plaça veig, de lluny, un home alt i cepat que duu una bandera espanyola penjada del coll, com si portés una capa. L’acompanya un altre que arrossega un carro de la compra. L’home alt i cepat es dedica a repintar amb dues franges de vermell a banda i banda tots els llaços grocs que troba per fanals, pals de senyal de trànsit i altres suports, convertint-los així en maldestres banderes espanyoles. Jo fa temps que duc un llaç groc penjat de la motxilla; vaig optar per aquesta opció ja que així no me l’havia de canviar de peça de roba cada dos per tres.

El meu camí és en la direcció d’on són aquest parell d’homes. Quan arribo a la seva alçada me n’adono que el del carro veu el meu llaç groc. Sense dissimular gaire, s’acosta a l’alt i cepat i li xiuxiueja alguna cosa referent a mi, ja que de seguida es gira i em mira amb cara de pocs amics.

Jo ni sóc un milhomes ni tinc fusta d’heroi així que segueixo la meva ruta però accelerant una mica el ritme. Suposo que per fer-se els valents i amb la intenció d’intimidar-me es posen a seguir-me durant uns quants metres. Per precaució decideixo modificar la meva ruta i allargar-la una mica; prefereixo agafar un carrer més concorregut que no pas el carrer força solitari pel que tenia previst passar.

Trec el mòbil i, amb la pantalla negra, el faig servir de retrovisor com alguna vegada li he vist fer (tristament) a alguna dona. Veig que ja no em segueixen. Em ve al cap llavors el que va dir el senyor Albiol quan un salvatge va entrar amb el seu cotxe a la plaça de Vic i es va endur per davant tantes creus grogues com va poder: “No ho comparteixo però és comprensible”. Suposo que en aquest cas seria el mateix: no es pot anar intimidant el personal però, clar, si duus un llaç groc és més comprensible.

No me’l penso treure. Que es facin fotre.

4 comentaris:

  1. La meva mare, de 89 anys porta sempre el llaç groc. Un dia un home jove, i molt valent la va insultar pel llaç.
    I jo mateix, per dur-lo m'he sentit dir de tot.
    Alguns dels contraris als llaços grocs tenen arguments de pes: la mala educació, la covardia i el feixisme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí noi, encara no han inventat la vacuna contra els arguments que dius...

      Elimina
  2. Em costa entendre com no s'adonen de l'absurditat dels seus actes. Més enllà de la violència i aquestes ganes d'intimidar, per què basen la seva acció en destruir? Si t'has de posar del costat d'algú, ho faràs d'aquells i aquelles que posen llaços per reivindicar, o dels que els treuen amb ràbia? Dels que destrueixen murals i malmeten qualsevol cosa groga, encara que no tingui res a veure amb els presos. Estan malalts de ràbia, però és que algú els alimenta, i ja sabem què passa a Catalunya. En comptes de construir la seva pròpia reivindicació, que seria igualment legítima, ens agradi o no, es carreguen la nostra. Doncs bé, no ho has pogut dir millor. Que es facin fotre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'hi va haver un que ho va deixar "Todo bien atado", i no són pocs els que s'hi troben còmodes i es rebel·len amb violència si perceben el més mínim canvi...

      Elimina