diumenge, 4 d’agost de 2013

Mambo


Miri, senyor Costa, li prego que, sobretot, no m’entengui malament. Cadascú fa el que li dóna la gana a casa seva i no es pensi, en cap cas, que jo trobi lleig o indecent el que vostè i la seva dona fan. Tot el contrari, fins i tot em sembla admirable que, a la seva edat, introdueixin jocs nous en la seva sexualitat. I precisament perquè dedueixo que vostès tenen una àmplia experiència en aquest terreny, em sembla que hauria d’haver estat més caut i no arribar tan lluny a les primeres de canvi. No obstant això, si la seva intenció, un cop s’hagi guarit del tot, és continuar amb aquestes pràctiques, no sigui beneit i utilitzi objectes més petits. De mica en mica, llavors, podrà provar amb objectes més grans, però sempre de manera progressiva. Queda entès? Així, potser arribarà el moment de tornar-ho a intentar amb aquesta maraca polissona que duia dins del cul fins no fa gaire estona.

Ha de tenir en compte també que, a l’hora de ficar-se qualsevol objecte pel recte, aquest no hauria de tenir arestes, ni tampoc costures, juntures o com li vulgui dir. En el seu cas, el que li ha dut més problemes, a part de la considerable mida de l’instrument, ha estat precisament això, la juntura que uneix les dues mitges circumferències de la maraca. Agafi-la i fixi-s’hi bé. Veu les rebaves de plàstic que hi ha? Doncs això és el que li ha fet més mal quan li hem extret la maraca del cul. Jo li aconsellaria que faci servir objectes més fins i més ben dissenyats. En les tendes especialitzades en trobarà de tota mena, i segur que algun el satisfarà plenament. Això sí, si és possible, i ara parlo en benefici propi o en el de qualsevol altre col·lega de la professió mèdica, procuri que aquesta mena d’objectes no portin enganxades formes fluorescents, ja que l’ensurt que hem tingut al veure aquells dos ulls i aquella boca riallera en la radiografia ha estat monumental. Semblava talment un fantasma! A més a més, així no caldrà que compri joguines cada dos per tres als seus néts.


Això és tot, senyor Costa, ja es pot pujar els pantalons. Procuri descansar bocaterrosa i no forci la màquina, d’acord?

Conte escrit el 12 de setembre de 2007.
Relat guanyador del Repte 272, el tema del qual era Un relat humorístic.
Revisat el 8 de juliol de 2013.

7 comentaris:

  1. jajajaja molt divertit! un visca pels avis marxosos

    ResponElimina
  2. M'estava esperant algun gir final, però no no, l'avi era marxós de veritat... quines coses se t'acudeixen...

    ResponElimina
  3. Molt bo! No sí qui deu haver passat més vergonya, el metge o el pacient (o cap dels dos) Sempre és millor fer servir joguines homologades, clar :)

    ResponElimina
  4. Que consti que no tinc idees tan brillants... Aquest conte està inspirat en fets reals! Al meu entorn hi ha persones que treballen en l'àmbit de la salut. Lògicament, quan ho vaig sentir no em vaig poder resistir...

    ResponElimina
  5. Això em recorda el principi del mallrats
    Una vez a mi primo Walter se le quedo atascado un gato en el culo, os lo aseguro. Lo había comprado en el centro comercial del pueblo y por eso salió en las noticias. Resultó muy embarazoso para toda la familia pero a la semana siguiente volvió a pasar lo mismo, otro gato y con los mismos resultados, incluyendo otra visita a urgencias. Una semana más tarde le encontré en el centro comercial comprando otro gato. Le dije: "Pero Walter,¿qué estás haciendo? Sabes que ese gato también se te va a quedar atascado en el culo, ¿por qué no dejas de hacerlo?". Y el me contestó: "Brodie, ¿cómo crees que voy a poder sacarme el hamster?"...Mi primo es un tipo raro.

    ResponElimina
  6. Quina tela! Realment a urgències es veu de tot! Bon relat! ;)

    ResponElimina