I ja en van 2

Doncs sí, avui ja fa dos anys que la nicotina i les seves males companyies no entren al meu cos, i això, un cop més, és motiu de celebració. No m’estendré gaire en aquesta entrada al blog, que tampoc és qüestió de repetir algunes coses dites anteriorment. La meva desintoxicació ja està prou relatada amb escrits als dos mesos, als vuit, als dotze i als divuit, talment com si es tractés del control pediàtric d’un nen petit. El que sí vull repetir és el meu agraïment als de casa: Cristina i Guillem, sense vosaltres això seria quimèric!

Ara el que queda per saber és si aquest any també tindré regal. L’any passat em van regalar una nit en un hotel ubicat en un paratge que em va deixar embadalit. Seran dues nits aquesta vegada? I quan porti trenta anys sense fumar, tindré el mes sencer de vacances pagat? Ja m’ho deien, ja, que deixar de fumar valia la pena ;)

En fi, que si no escric res sobre el tema fins d’aquí a un any, és que tot va bé. I, tornant als nens petits, a partir d’ara també comptarem en anys.

Comencem el número tres.