El dit a la nafra (IX). Saviesa

El president, àvid lector d’història universal de totes les èpoques, sabia que els motius reals de la gran majoria de les guerres de la humanitat havien estat purament econòmics. Actuant en conseqüència i amb la intenció de sacrificar les mínimes tropes possibles, va ordenar un atac fulminant per terra al paradís fiscal amb el que el seu país compartia frontera. 

Microrelat escrit el 9 de juny de 2015.

Els petits canvis són poderosos. El gra de sorra (V). Som Energia

Baixa'l en PDF.

A hores d’ara, la cooperativa de consum d’energia verda sense ànim de lucre Som Energia ja és prou coneguda per bona part de la població catalana i, fins i tot, també per l’espanyola, on també hi tenen uns quants socis. A grans trets, Som Energia es dedica tant a la producció d’energia elèctrica a partir de fonts renovables com també a la seva comercialització (tant de la pròpia com la d’altres proveïdors). I tot això per què? Doncs, tal i com diuen aquí, per impulsar un model energètic renovable, eficient i en mans de la ciutadania; per afavorir el creixement d’una economia més social i solidària; per trencar l’oligopoli energètic existent; per participar d’un moviment social transformador; i per una informació transparent i un tracte directe. Cinc motius (que he afusellat directament de l’enllaç anterior) ben nobles, poderosos i fins i tot diria que de pur sentit comú.

I això de Som Energia, funciona com cal? No em quedaré sense llum mentre em facin el canvi de comercialitzadora? S’emprenyarà la meva companyia actual i em deixarà a l’estacada per traïdor? Res de tot això! El canvi és absolutament transparent i fàcil de dur a terme per Internet. En cosa de dos mesos ja passes a facturar amb Som Energia i, creieu-me que, per increïble que sembli, gairebé t’alegres quan t’arriben les factures; saber que la teva electricitat és d’origen renovable és un motiu d’orgull important.

Així que, si teniu 100 euros (l’import de fer-se soci de la cooperativa, i que us retornaran si baixeu del vaixell) ja podeu canviar de companyia i clavar una bona puntada de peu allà on li fa més mal a l’oligopoli: la butxaca. Perquè la butxaca és, al capdavall, el poder econòmic i també el polític. I si voleu anar més enllà, també s’ofereix la possibilitat d’invertir en energies renovables (també a partir de 100€).

Què? Veniu?

Text escrit l’11 de novembre de 2015.

El revòlver (VII)

Manufactura
El fabricant de munició somreia satisfet de que el seu principal client fos aquell país d’on extreia la matèria primera per a les seves bales.


Costos laborals
Davant del risc d’atemptats en aquella zona, el cap de recursos humans va optar per contractar personal autòcton.


El nadó
Centraré tots els meus esforços en fer d’aquest nadó una gran persona, digué la mare del dictador quan aquest va néixer.


Orfe de guerra
De totes les paraules possibles, va triar aquella: t’has de familiaritzar amb l’arma. No ho va dubtar un segon i li va engegar un tret.


Reducció de costos
El director de l’empresa balística, després de comprovar que cada dia hi havia més nens soldat, va decidir reduir el calibre de les bales.


Llarg termini
No bombardegeu hospitals, que necessitarem mà d’obra; comenceu per les biblioteques.

Lectures 2015

Ja fa quatre dies que hem estrenat any nou i encara no havia penjat la llista de llibres llegits el 2015. Vint-i-nou llibres han caigut, xifra que està prou bé si tenim en compte que des de mitjans d’agost ja som un més a casa. També és cert, però, que aquest any no hi ha hagut cap lectura de totxos de mil pàgines. Era veure’ls a la prestatgeria de llibres pendents i fugir-ne a l’acte; no hi fa res, tard o d’hora ens els cruspirem.

Al llistat hi tenim vint llibres de ficció (entre novel·la, contes i híbrids ben aconseguits com Línia Blava), sis que podrien ser d’assaig (continuo amb dificultats per delimitar aquest gènere) i tres relacionats amb la criança i educació.

Però si algun aspecte he de destacar en les lectures del 2015 no és pas cap llibre, sinó la meva tendència cada cop més creixent a abandonar la premsa clàssica (se’n salva una mica l’Ara) i apostar clarament per la més independent basada en subscripcions. Així, em declaro ferm seguidor de La Marea, Diagonal i eldiario.es en castellà, i Directa i Crític en català. Si no els coneixeu, feu una volta per les seves webs, que segur que en traureu profit!

En fi, això és tot el que ha donat el 2015. Aquí teniu el llistat:

1. Línia blava - Ramon Solsona
2. Creciendo juntos - Carlos González
3. Nèmesi - Jo Nesbo
4. Dies meravellosos - Jordi Coca
5. La citación - John Grisham
6. Espanya, capital París - Germà Bel
7. Amigos en las altas esferas - Donna Leon
8. M'agrada la família que m'ha tocat - Carme Thió de Pol
9. El gos de la mort - Agatha Christie
10. Artur Mas: On són els meus diners? - Marta Sibina i Camps / Albano Dante Fachin
11. Las aventuras de Tom Sawyer - Mark Twain
12. Cremeu Barcelona! - Guillem Martí / Jordi Solé
13. Anuari Mèdia.cat - Els silencis mediàtics de 2014 - Grup de periodistes Ramon Barnils
14. La cinquena dona - Henning Mankell
15. El cerebro del niño - Daniel J. Siegel / Tina Payne Bryson
16. El guardián invisible - Dolores Redondo
17. El camello - Lord Berners
18. Eufòria - Xavier Bosch
19. En el blanco - Ken Follett
20. L'estrella del diable - Jo Nesbo
21. Informe Lugano - Susan George
22. Un inquietante amanecer - Mari Jungstedt
23. No està escrit a les estrelles - John Green
24. Bajo los vientos de Neptuno - Fred Vargas
25. Això ho canvia tot - Naomi Klein
26. La dona del quadre i 11 contes més - XVII Premi Víctor Mora de narrativa breu
27. Los cuerpos extraños - Lorenzo Silva
28. Gegants de gel - Joan Benesiu
29. 100 episodis clau de la història de Catalunya - Agustí Alcoberro

Au, que tingueu un bon any i també unes bones lectures per al 2016!