divendres, 17 de setembre de 2021

QWERTY (XXIV)

Q. L'independentista autènticament pur ho tenia ben clar quan va escriure que ell no participaria mai en una faula de diàleg. 

W. L'article de la revista de farmàcia va crear confusió: si hi ha opció, cal dispensar sempre el fàrmac genètic.


E. L'entrenador la va vessar quan va escriure al president que veia els jugadors força desenfrenats a l'inici de la pretemporada.


R. L'audaç emprenedor va dissenyar una xarxa social ideal per a usuaris que volguessin cridar l'atenció tant com fos possible: Instabram.


T. Tothom va entendre l'articulista quan va escriure que la repressió i l'exili eren conseqüència directa de l'embut democràtic que patia l'Estat.


Y. El regidor no s'equivocava pas quan escrivia el correu al seu amic constructor: ¿quan quedarem per lubricar el nostre acord?

dimarts, 7 de setembre de 2021

Espanta

En Reed Deer rep un missatge de Whatsapp d’algú que fa temps que no veu però a qui encara considera amic. L’obre i es troba un enllaç a una notícia que critica de manera furibunda l’alcaldessa de la seva ciutat. No és estrany rebre missatges d’aquest tipus i no li sol donar més importància de la que té, i més tenint en compte com l’alcaldessa desperta antipaties i simpaties a parts iguals (a ell tampoc li fa gaire el pes). Però quan veu el mitjà que publica la notícia es posa les mans al cap. Es tracta d’un mitjà clarament d’ultradreta amb tot el que això comporta: feixista, antifeminista, homòfob, supremacista, etcètera.

Acte seguit, en Reed fa el que no fa gairebé mai amb aquesta mena de missatges polítics: contestar. Li respon que caldria anar amb compte amb els missatges que es reenvien, ja que aquella publicació és d’ultradreta i, a la ultradreta, mai no se li pot fer el joc. Convençut que el seu amic ha enviat el missatge sense conèixer la tendència del mitjà informatiu, el sorprèn quan llegeix la resposta. El seu amic li diu que sí, que sí, però que les eleccions a l’alcaldia no són tan lluny. 

I aquí és quan en Reed nota que acaba d’aparèixer una esquerda entre tots dos, una esquerda que fa mal i que també fa por, perquè quan s’hi val tot per vèncer un adversari polític, fins i tot utilitzar en benefici propi el joc brut del feixisme més extrem, potser és que no es té clar del tot qui és l’adversari legítim i qui és l’antagonista de la democràcia. I, això, espanta. I en Reed s’espanta. I el narrador, també.


Text escrit el 7 de setembre de 2021.

divendres, 23 de juliol de 2021

Despropòsits

 

Si observeu bé aquesta fotografia, podreu comprovar com a mínim dues coses: 

  • Primera, que València deu ser molt més lluny que Sud-àfrica.
  • I segona, que el català baixa a València però deu créixer entre la població sud-africana. 
Coses de la globalització...

dilluns, 21 de juny de 2021

Vine a donar sang

Si miro el meu històric de donacions, resulta que fa 28 anys que sóc donant de sang. La meva primera donació va ser amb 18 anys. En realitat aquell dia tenia un examen en el que no tenia cap esperança d’acostar-me al desitjat cinc pelat, així que, potser per algun sentiment ocult de culpa, vaig decidir no presentar-me i compensar-ho d’alguna manera. Tampoc va sortir gaire bé: em vaig marejar una mica i vaig veure com es desmaiava una noia a la llitera del costat. Com a conseqüència de tot plegat, vaig trigar dotze anys a tornar a donar sang. Això sí, tot i marejada, la sang d’aquell 10 de febrer de 1993 va servir com qualsevol altra.

Després d’aquella donació, n’han vingut trenta-una més. Alguns anys he donat més, altres menys i en un parell cap. En tot aquest temps, les instal·lacions dels hospitals on es realitzen les donacions han millorat notablement, el personal sanitari que t’atén continua amb el mateix somriure a la cara i mai falta un voluntari que és allà pel que necessitis. Però el més gratificant de tot és el missatge que t’envien el dia que la teva sang s’utilitza en aquell o aquell altre hospital. Gràcies a aquest missatge, sé que les meves donacions han anat a parar a pacients que estaven a l’Hospital Clínic, a Sant Pau o a la Vall d’Hebron. És un missatge reconfortant que sempre t’arrenca un petit somriure. Aquesta setmana, però, el missatge m’ha arrencat una llagrimeta després de llegir que la sang anava a Sant Joan de Déu.

Siguis qui siguis, petitona o petitó, noiet o noieta, molta força i endavant! Per a mi ha estat un orgull.

Text escrit el 20 de juny de 2021.

dissabte, 17 d’abril de 2021

10!

10!

Ara ja feia molt temps que no ho celebrava, però les xifres rodones sempre fan gràcia, oi? Deu anys sense tabac! No està gens malament!

dilluns, 12 d’abril de 2021

El túnel pandèmic

Amb el teu permís, Agatha, canviaré el títol d’una de les teves novel·les per adaptar-lo als temps que vivim: S’anuncia una nova onada. Efectivament, la quarta onada és tombant la cantonada i, pel que sembla, ens agafa amb les UCIs dels hospitals al límit. No podem dir que no sabíem que això passaria perquè estava més cantat que We are the champions en el món de l’esport. Cada vegada que ens alleugereixen d’algunes restriccions per donar aire econòmic i mental a la població, part de la ciutadania hi respon amb un bon pessic de Dolce Vita. És la quarta vegada que ensopeguem amb la mateixa pedra, així que potser ja és hora d’admetre que, d’intel·ligents, no en som pas gaire.

El cas és que la famosa llum al final del túnel continua sense veure’s, i això que, amb més rodolons que no pas empentes, la vacunació avança. Però cada vegada que un minúscul raig de llum apareix davant nostre, l’onada de torn s’encarrega de tapar-lo. La sensació que en resulta de tot plegat és que estem dins d’un túnel però que anem just darrera la tuneladora.


Text escrit el 12 d’abril de 2021.

dissabte, 20 de febrer de 2021