diumenge, 1 de gener de 2023

Lectures 2022

Comença el 2023 i, com ja és habitual en aquest i altres blogs, toca parlar dels llibres llegits el 2022. Aquest darrer any les lectures han estat 30, tres més que el 2021. D’aquests 30 llibres, 18 han estat en català i 12 en castellà. A continuació farem el top 3 per dalt i per baix sense distingir, però, quina posició ocupa cada títol.

El top 3 dels que m’han agradat més:

  • El accionista mayoritario – Petros Márkaris (s’està convertint en un dels meus autors preferits).
  • Junil a les terres dels bàrbars – Joan-Lluís Lluís (novel·la ben peculiar que m’ha sorprès gratament).
  • Tiempos de hielo – Fred Vargas (gènere negre del bo).

El top 3 dels més decebedors:

  • La família Martin – David Foenkinos (poc suc, insípida).
  • L'instant abans de l'impacte – Glòria de Castro (tot i que comença prou bé, ràpidament es torna del tot prescindible).
  • La cara oculta – Mari Jungstedt (s’estarà esgotant la fórmula?).

Nous autors descoberts que aniré seguint: 5 (Joan-Lluís Lluís, Maurizio de Giovanni, Jean-Patrick Manchette, Kaouther Adimi, Sue Grafton). En la bona línia: 7 (Petros Márkaris, Sir Arthur Conan Doyle, Donna Leon, Andrea Camilleri, Georges Simenon, Lluís-Anton Baulenas, Fred Vargas). Autors que m’agraden però que aquest cop no han estat a l’alçada: 2 (Andreu Martín, Mari Jungstedt).

I a continuació teniu la llista completa:

  1. El accionista mayoritario - Petros Márkaris
  2. Bon dia, mandra: Estratègies per sobreviure a la feina - Corinne Maier
  3. Junil a les terres dels bàrbars - Joan-Lluís Lluís
  4. Líbranos del bien - Donna Leon
  5. Història mundial de Catalunya - Borja de Riquer (direcció)
  6. Les memòries de Sherlock Holmes - Sir Arthur Conan Doyle
  7. Un filo de luz - Andrea Camilleri
  8. Toda esa furia - Isaac Rosa
  9. Harry Potter y el cáliz de fuego - J. K. Rowling
  10. La família Martin - David Foenkinos
  11. La violència justa - Andreu Martín
  12. Anuari Mèdia.cat 2021 - Grup de periodistes Ramon Barnils
  13. Rússia, l'escenari més gran del món - Manel Alías
  14. Malgret duda - Georges Simenon
  15. Les fúries invisibles del cor - John Boyne
  16. Poni - R.J. Palacio
  17. Tretze tristos tràngols - Albert Sánchez Piñol
  18. L'hivern del comissari Ricciardi - Maurizio de Giovanni
  19. Contes d'amor - Hermann Hesse
  20. Iacobus - Matilde Asensi
  21. Putin trenta anys després del final de l'URSS - Llibert Ferri
  22. Amarga dulzura - Nazaret Castro, Laura Villadiego
  23. El mètode Grönholm - Jordi Galceran
  24. L'instant abans de l'impacte - Glòria de Castro
  25. Nada - Jean-Patrick Manchette
  26. Pedres a la butxaca - Kaouther Adimi
  27. La cara oculta - Mari Jungstedt
  28. El nas de Mussolini - Lluís-Anton Baulenas
  29. "A" d'adulteri - Sue Grafton
  30. Tiempos de hielo - Fred Vargas

Au, que tingueu un bon any i també unes bones lectures per al 2023!

dimecres, 7 de desembre de 2022

divendres, 14 d’octubre de 2022

Anticapitalista

Al·leluia! Ja surt l’aigua calenta per l’aixeta! És lamentable, pensa, que es perdin prop de vint litres d’aigua fins que no s’aconsegueix la temperatura adient; que l’aigua no és pas barata, home! S’apunta mentalment que haurà de cercar a Amazon si existeix algun giny tecnològic que pugui mitigar aquest balafiament. Qui sap si existeix un escalfador de canonades, tot i que, si fos així, n’hauria de comprar uns quants ja que en una casa com la seva hi ha molts metres de coure. S’acaba de rentar les mans i surt del lavabo amb un somriure; no ho sabria explicar, però aquell és el seu lavabo preferit, el més petit i amagat dels quatre banys que hi ha a casa.

Connecta l’alarma, surt i tanca la porta. Contempla extasiat la darrera instal·lació de plaques fotovoltaiques. Això de tenir casa pròpia i no haver de compartir res amb veïns torracollons facilita poder fer obres d’aquesta mena. S’acosta al cotxe i, abans de pujar-hi, acaricia la carrosseria amb delicadesa; n’està enamorat, ho admet, d’aquella màquina elèctrica amb gairebé cinc-cents cavalls de potència. Supera, de llarg, el cotxàs que tenia abans, i això que no se’n podia dir que fos un quatre per quatre qualsevol. Quan seu al volant se li escapa una ganyota de disgust quan li ve al cap la gracieta que va llegir no recorda on: parlava sobre un cotxe amb centenars de cavalls i un burro al volant. Una poca-soltada d’algun estúpid mediocre, segur.

En pocs minuts arriba al col·legi electoral. S’acosta a la taula en la que hi ha dipositades les paperetes i els sobres i, amb una exhibició de convicció, agafa la de sempre: la del partit anticapitalista. Perquè, quan es tracta de ser d’esquerres, ecologista i anticapitalista, ningú el guanya. Que quedi ben clar!

Conte escrit el 14 d'octubre del 2022.

diumenge, 3 de juliol de 2022

Condemneu-nos (en bona companyia)

En les tradicions cristianes més retrògrades i conservadores, el sexe està permès únicament des de la seva vessant reproductiva. Tot el que sigui fora d’aquest àmbit és pecat fatal, total, mortal i criminal. En conseqüència, si el sexe només és per tenir fills, un cop l’embrió ha estat concebut, és sagrat i intocable; per tant, és obvi que avortar durà les dones directament i sense judici final previ al més profund dels inferns, allà on cremen les pitjors bruixes per tota l’eternitat.

Però, ¿què passa amb els homes que decideixen fer-se la vasectomia? ¿Per què no se’n parla d’aquesta mena de depravats que volen gaudir del sexe amb la tranquil·litat de no deixar prenyada la dona? ¿Qui s’han pensat que són, que creuen que poden decidir lliurement sobre els seus cossos i esterilitzar-se perquè els ve de gust i cardar pels descosits? Perquè, si el que volen és no tenir fills, la castedat és l’única opció acceptable, com sap tothom. ¿I com és que no hi ha brigades pro-vida a les clíniques i hospitals on es practiquen vasectomies? ¿Per què aquesta paraula no apareix en cap programa electoral dels partits més conservadors? ¿És massa llarga? ¿No la saben escriure? Misteris del patriarcat...

En tot cas, si algun dia ens acaben condemnant, esperem que també ens enviïn al més profund dels inferns, en bona companyia.

Text acabat el 3 de juliol de 2022.

dimecres, 30 de març de 2022

I aleshores, de veritat, no en quedà cap

La novel·la li havia sortit rodona, versemblant, coherent, trepidant, emotiva, sòlida, commovedora, i s’estalviava més qualificatius perquè no era partidari d’adjectivar gaire. Els personatges eren perfectament imperfectes, el desenllaç de ben segur que passaria a la història de la literatura i l’estructura de la novel·la s’estudiaria en les facultats de filologia més prestigioses d’arreu del món. Només hi havia una cosa que li feia basarda: que, per aclamació popular, l’editor li demanés una segona part. Però tenia ben clar que en cap cas una novel·la tan perfecta podia tenir una seqüela. I, per evitar-ho, va decidir que reescriuria alguns passatges.

Per començar, va decidir que el personatge principal moriria de manera ben dramàtica al darrer capítol. Sense aquell fantàstic personatge, no hi havia segona part possible. Però, per estar-ne més segur, l’antagonista, el dolent més dolent que mai ningú havia imaginat, tampoc sobreviuria. I, com que no es fiava gens ni mica de la indústria del llibre, sempre disposada a esprémer la gallina dels ous d’or fins a límits inimaginables, també va matar, un per un, tots els personatges secundaris.

Tot i això, un rau-rau a la consciència li deia que amb aquesta massacre no n’hi hauria prou. Va entendre, doncs, que només li quedava una única opció per tal de salvar la integritat de la seva novel·la. Va picar el punt i final, va guardar el document i, acte seguit, es va engegar un tret.

Conte acabat el 30 de març de 2022.

dimarts, 22 de març de 2022

Estimat conductor destrempat

Estimat conductor destrempat,

En primer lloc, i perquè quedi ben clar, no pretenc ser groller amb tu. Quan et qualifico de destrempat em refereixo a que en algunes ocasions et falta tremp o, el que vindria ser el mateix, et manca una mica de fermesa, força i decisió. Sí que t’hauries de preocupar, però, del fet que vagis un pèl just de sentit comú. I és que, estimat conductor destrempat, és essencial que entenguis d’una vegada com s’ha d’actuar en un carril d’acceleració.

S’anomena carril d’acceleració, estimat conductor destrempat, per tal que els conductors l’aprofitin per accelerar i s’incorporin a la via principal a una velocitat prou adequada. Senzill d’entendre, oi? No està pensat, en cap cas, per arribar fins al final i incorporar-se a vint per hora a una via on els altres potser van a vuitanta, cosa que, com bé entendràs, ens posa en risc a tots.

Així que, si us plau, conductor destrempat, posa una mica vigor a la teva conducció i no t’oblidis de senyalitzar la teva incorporació a la via amb l’intermitent corresponent.

dimarts, 15 de març de 2022

Nobelíssim

Entusiasmat amb el descobriment sobtat de la seva autèntica vocació, va deixar de banda per un moment el full en blanc que havia de ser la pàgina inicial del seu primer conte i va començar a pensar en el discurs que faria quan guanyés el premi Mercè Rodoreda. Encara no havia completat mentalment la llista d’agraïments (un tema purament diplomàtic, ja que tenia clar que ell no devia res a ningú), que ja s’imaginava la portada de l’antologia dels seus contes més destacats. I és que veia tan clar i diàfan el seu futur esplendorós com a escriptor, que va començar a descartar editorials que no fossin prou dignes ni importants per publicar les seves memòries. Finalment, va decidir que acceptaria el premi Nobel de literatura només perquè seria el primer en llengua catalana, però que no aniria Estocolm a recollir-lo; un autor amb personalitat, dirien els diaris a primera plana. 

Amb un somriure va agafar el bolígraf però, quan va voler escriure la data a la cantonada superior dreta, va resultar que estava sec.

Conte acabat el 13 de març de 2022.