dissabte, 17 d’abril de 2021

10!

10!

Ara ja feia molt temps que no ho celebrava, però les xifres rodones sempre fan gràcia, oi? Deu anys sense tabac! No està gens malament!

dilluns, 12 d’abril de 2021

El túnel pandèmic

Amb el teu permís, Agatha, canviaré el títol d’una de les teves novel·les per adaptar-lo als temps que vivim: S’anuncia una nova onada. Efectivament, la quarta onada és tombant la cantonada i, pel que sembla, ens agafa amb les UCIs dels hospitals al límit. No podem dir que no sabíem que això passaria perquè estava més cantat que We are the champions en el món de l’esport. Cada vegada que ens alleugereixen d’algunes restriccions per donar aire econòmic i mental a la població, part de la ciutadania hi respon amb un bon pessic de Dolce Vita. És la quarta vegada que ensopeguem amb la mateixa pedra, així que potser ja és hora d’admetre que, d’intel·ligents, no en som pas gaire.

El cas és que la famosa llum al final del túnel continua sense veure’s, i això que, amb més rodolons que no pas empentes, la vacunació avança. Però cada vegada que un minúscul raig de llum apareix davant nostre, l’onada de torn s’encarrega de tapar-lo. La sensació que en resulta de tot plegat és que estem dins d’un túnel però que anem just darrera la tuneladora.


Text escrit el 12 d’abril de 2021.

dissabte, 20 de febrer de 2021

dijous, 18 de febrer de 2021

Error de càlcul?

Una de les meves tasques professionals com a tècnic informàtic és mantenir, en la mida possible, els sistemes actualitzats. Això implica tenir instal·lades les darreres versions tant del sistema operatiu com de les aplicacions. Com és obvi, a més aplicacions instal·lades a l’ordinador, més possibilitats de tenir portes obertes a intrusions que aprofitin errors de codi de les aplicacions. Aquest sol ser un dels principals motius pel qual molt informàtics són reticents a instal·lar programes si no són realment necessaris.

Això mateix passa també amb els telèfons mòbils, tauletes i altres dispositius permanentment connectats a la xarxa. Com a deformació professional, tinc el costum de comprovar un cop el dia si hi ha actualitzacions de les apps instal·lades a la Store de torn. Si també n’esteu al cas, haureu comprovat que el ritme d’actualitzacions és força alt, tant sigui per oferir noves utilitats o millores com per apedaçar errors de codi. 

És bastant habitual que aplicacions com navegadors, xarxes socials, jocs, entre moltes altres, tinguin errors. Ara bé, l’aplicació a la qual avui li faltava una actualització de correcció d’errors m’ha deixat ben bocabadat: Samsung Calculator, és a dir, la calculadora que el sistema porta de fàbrica. Que una aplicació com la calculadora pugui tenir una actualització perquè se li canvia una mica el disseny i l’estètica, ho entenc. Ara bé, quins errors de codi pot tenir la calculadora? No ho sé veure de cap de les maneres.

En resum: és de fiar aquesta aplicació? O suma i resta el que li dona la santa gana? Res, tornarem a sumar de cap i, si cal, amb els dits.


Text escrit el 18 de febrer de 2021.


diumenge, 14 de febrer de 2021

Èquids

AX, redactor d’una revista temàtica d’automoció, era un ecologista de pedra picada, soci d’una de les principals ONGs del ram i voluntari per a la causa sempre que en tenia ocasió. Era dels que pensava que no n’hi havia prou amb substituir de manera gradual el parc automobilístic per vehicles més sostenibles (o, com solia dir, menys contaminants), sinó que per disminuir la contaminació i part dels gasos d’efecte hivernacle calia, sobretot, reduir dràsticament el número de cotxes que hi havia arreu. La contradicció de viure del sector de l’automòbil l’havia rossegat sovint per dins, però, contradiccions de la vida, d’alguna manera calia posar un plat calent a la taula. Malgrat tot, quan ja li faltava menys d’un any per jubilar-se, amb la pensió resultant més que calculada i podent jugar-se la feina sense gaires riscos, va decidir que ja era hora d’actuar des de la seva posició de manera més contundent. 

D’entrada, al penúltim número de la revista havia publicat un article en el que explicava en què consistia la targeta T-verda de l’Autoritat del Transport Metropolità de l’àrea de Barcelona, que proporcionava tres anys de transport públic gratuït si abans es desballestava un vehicle sense etiqueta ambiental amb el compromís de no adquirir-ne cap altre. Al cap de pocs dies el director de la revista el feia cridar al seu despatx per demanar-li explicacions i donar-li un toc d’atenció. 

Al darrer número ja va gosar anar més enllà, i, just abans d’enviar-lo a impremta, va canviar el text de l’editorial. Allà on s’hi havien de llegir tota mena de lloances als nous models que es presentarien al proper saló de l’automòbil, hi apareixia una crítica furibunda a tota la indústria i a la permissivitat de les autoritats europees, estatals, autonòmiques i municipals per la nul·la voluntat mostrada a l’hora de prendre mesures per aconseguir reduir les emissions. El director, enfurismat i pressionat per bona part del gremi, el va suspendre de sou i feina durant un mes, amb l’amenaça d’acomiadament fulminant si reincidia un cop s’hagués reincorporat a la feina.

A aquelles alçades de la seva vida, es va prendre la sanció imposada com si fos un mes sabàtic. Malgrat tot, encara tenia preparada una darrera jugada que confiava que no seria detectada per l’equip de redacció ni tampoc per la direcció abans que la darrera revista arribés als quioscos. Des de casa es va connectar a la xarxa de la feina, va cercar els arxius corresponents al darrer número i va triar el que duia l’interminable llistat de models de cotxes amb el seu preu i potència corresponents. A la columna de potència, va substituir tots aquells valors de tres xifres seguits per l’acrònim CV per les mateixes tres xifres però seguides per l’acrònim CV+1B. Finalment, a peu de pàgina hi va afegir la llegenda següent:

CV+1B: Potència en cavalls + 1 burro al volant.


Conte escrit el 14 de febrer de 2021.

divendres, 1 de gener de 2021

Lectures 2020

Comença el 2021 i, com ja és habitual en aquest i altres blogs, toca parlar dels llibres llegits el 2020. Aquest darrer any la xifra de llibres llegits ha estat de tres menys que l’anterior, amb un total de trenta-tres. D’aquests 33 llibres, 19 han estat en català i 14 en castellà.

A continuació farem el top 3 per dalt i per baix sense distingir, però, quina posició ocupa cada títol.

El top 3 dels que m’han agradat més:
  • El día de mañana - Ignacio Martínez de Pisón (un narrador immens com una catedral).
  • La bossa o la vida - Salvador Lladó (un petit llibre divulgatiu sobre la crisi climàtica que ja tenim a sobre).
  • Defensa cerrada - Petros Márkaris (enamorat d’aquest autor; en tinc tres més seus al prestatge de pendents).
El top 3 dels més decebedors:
  • El coaching emocional - Mireia Cabero (lectura per a un curs que vaig fer; en cap moment me’l vaig fer meu).
  • Catalunya: un moment crític - Roger Palà i Sergi Picazo (potser el llibre més fluix dels que he llegit sobre el procés).
  • La cara norte del corazón - Dolores Redondo (es deixa llegir, però el trobo molt forçat respecte la trilogia).

Nous autors descoberts que aniré seguint: 6 (Xavier Aliaga, Salvador Lladó, Andreu Escrivà, Salvador Macip, Arnaldur Indridason i Agustí Vehí). Autors abandonats: 0. En la bona línia: 6 (Fred Vargas, Henning Mankell, Mari Jungstedt, Andrea Camilleri, Petros Márkaris i Ignacio Martínez de Pisón). Autors que m’agraden però que aquest cop no han estat a l’alçada: 1 (Dolores Redondo).

I a continuació teniu la llista completa:
  1. El día de mañana - Ignacio Martínez de Pisón
  2. L'exèrcit furiós - Fred Vargas
  3. Sopa instantània i altres contes - VVAA
  4. Un dia més de vida - Ryszard Kapuściński
  5. La dona de gris - Anna Maria Villalonga
  6. El coaching emocional - Mireia Cabero
  7. El director - David Jiménez
  8. La llamada de la selva - Jack London
  9. El puto jefe - Isaac Rosa
  10. Dos metres quadrats de sang jove - Xavier Aliaga
  11. Catalunya: un moment crític - Roger Palà i Sergi Picazo
  12. Huesos en el jardín - Henning Mankell
  13. Harry Potter y la cámara secreta - J. K. Rowling
  14. Algú que no hi havia de ser - Manuel de Pedrolo
  15. Anuari Mèdia.cat 2019 - Grup de periodistes Ramon Barnils
  16. El regreso del Catón - Matilde Asensi
  17. El secreto de Gray Mountain - John Grisham
  18. La bossa o la vida - Salvador Lladó
  19. L'olor de la nit - Andrea Camilleri
  20. El tigre i la duquessa - Jordi Solé
  21. Dos germans asimètrics i altres contes - VVAA
  22. Cruel y extraño - Patricia D. Cornwell
  23. Jugar a ser déus - Salvador Macip, Chris Willmott
  24. No estás sola - Mari Jungstedt
  25. Guillem - Núria Cadenes
  26. Defensa cerrada - Petros Márkaris
  27. Encara no és tard - Andreu Escrivà
  28. La mujer de verde - Arnaldur Indridason
  29. Petons amb llengua i altres contes - VVAA
  30. Tota la veritat - VVAA
  31. La cara norte del corazón - Dolores Redondo
  32. Compro oro - Isaac Rosa
  33. Remor de serps - Agustí Vehí
Au, que tingueu un bon any i també unes bones lectures per al 2021! 

dimarts, 29 de desembre de 2020

Els petits canvis són poderosos. El gra de sorra (VI). Qüestió de grisos

Fa gairebé cinc anys i mig vaig publicar aquest post en què parlava sobre tipografies més ecològiques a l’hora d’imprimir documents. Ara, després de rellegir-lo, m’he sorprès de mi mateix quan deia que “descartava la Century Gothic perquè no hi havia manera d’acostumar-m’hi”: resulta que des de fa temps utilitzo aquest tipus de lletra de forma habitual. Deixant de banda aquesta anècdota tipogràfica personal que amb tota probabilitat no interessarà a ningú, sí que voldria parlar d’un altre petit gra de sorra que ens farà estalviar tòner i suposo que, a la llarga, també quatre rals. 

Amb el confinament causat per la Covid 19, molts vam haver d’adaptar-nos a treballar des de casa. Això va comportar, en no pocs casos, que els propis treballadors haguessin de gratar-se la butxaca per poder dur a terme la seva feina en millors condicions. En el meu cas, va ser necessari adquirir una cadira més adient per seure hores i hores davant l’ordinador així com també una impressora làser monocrom (necessària també per a tasques escolars).

Com ja és ben sabut, les impressores venen amb els consumibles ben justos per tal que al cap de poc ús ja n’hagis de comprar de nous i, tancats com estàvem a casa, tornava a ser la butxaca del treballador a la que li tocava encarregar-se de comprar-los. Un dia, en un instant inaudit de lucidesa, se’m va acudir de provar d’imprimir un text en una de les tonalitats de gris que incorpora el processador de textos i va sortir prou bé: es llegia bé, no calia forçar gens la vista ni posar-te el llum al damunt. Vaig provar grisors que van del 50 al 95% i finalment m’he quedat al 75%. 

La base és empírica és nul·la, però la lògica diu que sí... no?

Text escrit el 29 de desembre de 2020.