Presència mediàtica

La memòria de 2015 de Metges sense fronteres (MSF) diu que té 412.032 socis a Espanya. Fent números grossos, la població de Catalunya representa un 16% sobre el total d'Espanya. Aplicant el mateix percentatge ens donaria que MSF té 65.925 socis a Catalunya, i això tirant curt, si tenim en compte que quan arriba la Marató de TV3 sempre es destaca la gran solidaritat del poble català. Segons la Wikipedia (no he sabut trobar les dades al seu web), l'ANC tenia 40.132 socis de ple dret (pagant quota).

Dit això, queda clar que la presència mediàtica no depèn del número de socis que pugui tenir una entitat. Si no vaig errat, el Club Super3 és qui té el major número de socis d’aquest petit país. La seva presència està més o menys garantida ja que té mig canal propi, compartit amb el Canal 33 (abans en tenia un de sencer, però qui aplica les retallades opina que és millor mantenir un zombi com Esport3 a tenir un canal infantil de qualitat; mentrestant la fuga cap a altres canals infantils segueix imparable).

Una altra entitat amb una quantitat de socis immensa és el Futbol Club Barcelona (FCB). Té canal privat propi i omnipresència a tota la resta de canals de televisió i ràdios generalistes. Com va dir Bernd Schuster: “No hase falta desir nada más”.

Després hi ha el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), club d’automobilistes que, quan li convé, actua de lobby en defensa del cotxe, intentant influir en tota mena de polítiques de mobilitat i transport públic. Els seus informes solen aparèixer en tots els diaris i noticiaris, amb una mena d’aura de veritat categòrica incontestable.

I, per acabar aquest breu repàs, hi tenim també l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), la qual, tot i tenir probablement menys socis que altres entitats, apareix dia sí dia no (o dia també) als canals públics catalans, tant de televisió com de ràdio.

Mentrestant, la visibilitat de MSF és gairebé nul·la, com la de tantes altres organitzacions del ram. Tot plegat, però, és conseqüent en un país (com a tot arreu, diran alguns) on els metges (sí, aquells que salven vides) cobren menys que executius de tota mena, representants polítics i, per descomptat, els futbolistes.

Text escrit el 10 de gener de 2017.

El dit a la nafra (XII). Regals de Nadal

Un cop acabades les festes de Nadal fa una repassada als regals que ha rebut durant aquests dies: un llibre, un joc de taula, una motxilla per a la muntanya i una ampolla de whisky de les Hèbrides interiors escoceses; quatre regals que el satisfan plenament. I a tot això cal sumar-n’hi dos més d’intangibles: el primer va ser quan, sense gaire subtilesa, li van dir que era ordinari, simple i vulgar (un cutre, per definir-ho en una sola paraula); i el segon quan li van arribar veus que a la feina no treballava com calia (és a dir: servil a totes hores). Tenint en compte la procedència de les crítiques calia considerar-les autèntics elogis.

Microrelat escrit el 7 de gener de 2017.

Lectures 2016

Un any més, i ja en van cinc, penjo al blog la llista de llibres llegits durant l’any anterior. Han estat 34, 17 en català i 17 en castellà, paritat total sense adonar-me’n. Un cop més no hi ha hagut cap relectura i, també un cop més, he deixat a la prestatgeria el lector de llibres electrònics; on hi hagi el paper, que s’aparti la resta. I com que és el cinquè any que publico la llista de llibres llegits, aquesta vegada farem un top 5 dels millors per una banda i dels 5 més decebedors per l’altra, sense distingir, però, quina posició ocupa cada títol.

El top 5 dels que m’han agradat 

• Dos taüts negres i dos de blancs, de Pep Coll (pot costar un pèl arrencar, però atrapa i t’atrau cap al Pallars)
• La veritat sobre el cas Harry Quebert, de Joël Dicker (trepidant i amb bons girs, es devora amb rapidesa)
• La doctrina del xoc, de Naomi Klein (llums i taquígrafs sobre el sistema neoliberal que ens ofega a tots plegats)
• Legado en los huesos, de Dolores Redondo (el millor de la trilogia, sens dubte)
• Si quan et donen per mort un dia tornes, Lluís Llort (un altre autor d’aquells que dius: m’agradaria escriure com ell!)

El top 5 dels més decebedors:

• També això passarà, de Milena Busquets (com deia aquell serial: “Los ricos también lloran”; superficial i perfectament oblidable)
• Aprender a educar, de Naomi Aldort (hi ha llibres per mares i pares que valen la pena; aquest no és un d’ells)
• La chica del tren, de Paula Hawkins (no està malament, però decep les expectatives que havia generat tot el màrqueting d’aquesta novel·la)
• Vés i aposta un sentinella, de Harper Lee (res a pelar amb Matar un rossinyol)
• La magia del orden, Marie Kondo (potser un dels llibres més dolents i inútils que he llegit en la meva vida, però tenia certa curiositat tenint en compte que sóc una persona bastant ordenada; ara també sé que, en comparació, tinc el cap més o menys ben posat)

Nous autors descoberts que aniré seguint: 2 (Lluís Llort i Matilde Asensi). Autors abandonats: 1 (Jo Nesbo). En la bona línia: 5 (Mari Jungstedt, Henning Mankell, Fred Vargas, Donna Leon i John Boyne).

I a continuació teniu la llista completa:

1. Economia de l'absurd. Quan comprar més barat contribueix a quedar-se sense feina – Josep Burgaya
2. Els relats del pare Brown – Gilbert Keith Chesterton
3. Venganza en Sevilla – Matilde Asensi
4. La falsa sonrisa – Mari Jungstedt
5. Si quan et donen per mort un dia tornes – Lluís Llort
6. Cómo escribo novela policíaca – Andreu Martin
7. Fluye el Sena – Fred Vargas
8. Dos taüts negres i dos de blancs – Pep Coll
9. Aprender a educar – Naomi Aldort
10. Ethan Frome – Edith Wharton
11. Breu història del món – Ernst H. Gombrich
12. També això passarà – Milena Busquets
13. La chica del tren – Paula Hawkins
14. La veritat sobre el cas Harry Quebert – Joël Dicker
15. El camí de la papallona – Noe Gaya
16. Anuari Mèdia.cat - Els silencis mediàtics de 2015 – Grup de periodistes Ramon Barnils
17. Padres liberados, hijos liberados – Adele Faber, Elaine Mazlish
18. Legado en los huesos – Dolores Redondo
19. Vés i aposta un sentinella – Harper Lee
20. Pisando los talones – Henning Mankell
21. Tis (I tant) – Frank McCourt
22. Cosecha roja – Dashiell Hammett
23. El llindar de l'eternitat – Ken Follett
24. Un mar de problemas – Donna Leon
25. El noi de la casa de la muntanya – John Boyne
26. La doctrina del xoc – Naomi Klein
27. On mai no creix l'herba – Sebastià Bennasar
28. Historias escocesas – Robert Louis Stevenson 
29. Tierra firme – Matilde Asensi
30. Herències col·laterals – Lluís Llort
31. Diccionario irreverente de economía – Enric González, Darío Adanti
32. Ofrenda a la tormenta – Dolores Redondo
33. Històries imprevistes – Roald Dahl
34. La magia del orden – Marie Kondo

Au, que tingueu un bon any i també unes bones lectures per al 2017!