La memòria de 2015 de Metges sense fronteres (MSF) diu que té 412.032 socis a Espanya. Fent números grossos, la població de Catalunya representa un 16% sobre el total d'Espanya. Aplicant el mateix percentatge ens donaria que MSF té 65.925 socis a Catalunya, i això tirant curt, si tenim en compte que quan arriba la Marató de TV3 sempre es destaca la gran solidaritat del poble català. Segons la Wikipedia (no he sabut trobar les dades al seu web), l'ANC tenia 40.132 socis de ple dret (pagant quota).
Dit això, queda clar que la presència mediàtica no depèn del número de socis que pugui tenir una entitat. Si no vaig errat, el Club Super3 és qui té el major número de socis d’aquest petit país. La seva presència està més o menys garantida ja que té mig canal propi, compartit amb el Canal 33 (abans en tenia un de sencer, però qui aplica les retallades opina que és millor mantenir un zombi com Esport3 a tenir un canal infantil de qualitat; mentrestant la fuga cap a altres canals infantils segueix imparable).
Una altra entitat amb una quantitat de socis immensa és el Futbol Club Barcelona (FCB). Té canal privat propi i omnipresència a tota la resta de canals de televisió i ràdios generalistes. Com va dir Bernd Schuster: “No hase falta desir nada más”.
Després hi ha el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), club d’automobilistes que, quan li convé, actua de lobby en defensa del cotxe, intentant influir en tota mena de polítiques de mobilitat i transport públic. Els seus informes solen aparèixer en tots els diaris i noticiaris, amb una mena d’aura de veritat categòrica incontestable.
I, per acabar aquest breu repàs, hi tenim també l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), la qual, tot i tenir probablement menys socis que altres entitats, apareix dia sí dia no (o dia també) als canals públics catalans, tant de televisió com de ràdio.
Mentrestant, la visibilitat de MSF és gairebé nul·la, com la de tantes altres organitzacions del ram. Tot plegat, però, és conseqüent en un país (com a tot arreu, diran alguns) on els metges (sí, aquells que salven vides) cobren menys que executius de tota mena, representants polítics i, per descomptat, els futbolistes.
Text escrit el 10 de gener de 2017.
