En català, si us plau

Quantes vegades us han trucat de companyies de telecomunicacions o d’energia per oferir-vos una oferta insuperable que us farà estalviar una fortuna? Moltes, oi? I quants estratagemes heu ideat per lliurar-vos-en i que us deixin en pau d’una vegada? No hauran estat pocs, de ben segur. És possible que hagueu intentat ser amables i raonar amb el pobre teleoperador, que hagueu penjat sense ni tan sols contestar, que hagueu deixat que soni i soni el telèfon amb la vana esperança que es cansin, que hagueu amenaçat en donar-vos de baixa si la companyia torracollons és una que ja teniu contractada, etcètera, etcètera. Dubto que m’equivoqui si afirmo que heu fracassat en tots els vostres intents i que us segueixen tocant el que no sona cada dos per tres. Res de nou que no ens passi a tots.

Des de fa uns quants mesos jo he adoptat una tàctica diferent. Ja us aviso d’entrada que no serveix per a evitar que deixin de trucar-me, però almenys em diverteixo durant uns minuts. Sempre que em truquen d’un número que no conec, contesto en català. Els deixo parlar una mica i acte seguit els demano que m’ho repeteixin tot de nou, però en català ja que, al capdavall, han trucat a Catalunya i aquí el català és idioma oficial. És habitual que em preguntin si entenc el castellà i jo responc, ara en castellà, que evidentment que sí, però que si una companyia em vol com a client, com a mínim s’hauria d’esforçar en parlar-me en la meva llengua, no? I torno a canviar al català. A partir d’aquí, la majoria em pengen però alguns, sigui perquè són més cabuts o sigui perquè no entenen res de res del jardinet en el que s’han ficat, continuen insistint i insistint fins que s’adonen que estan perdent el temps.

El que em queda clar, però, és que els serveis de captació de clients d’aquestes companyies no contemplen a hores d’ara tenir personal en nòmina que sàpiga parlar les llengües cooficials de l’estat, i no cal ser gaire perspicaç per endevinar que això seguirà així pels segles del segles, amén. I em sap greu, la veritat sigui dita, perquè tinc moltes ganes de poder dir clar i català: gràcies, però no m’interessa. Adéu-siau.

Text escrit el 20 de febrer de 2023.

Sequera?

Si teniu uns minuts, feu aquest exercici: obriu Google Maps, cerqueu Castelldefels o Sant Vicenç de Montalt (per posar dos exemples, però si navegueu més en trobareu a tort i a dret) i activeu la vista per satèl·lit. De ben segur no us sorprendrà veure tantes i tantes taques blaves de totes mides i formes. Així, per posar un cas, el volum d’una piscina de 6 metres de llarg per 4 d’ample i una altura de 2 metres ens donarà un total de 48 metres cúbics que, traduïts en litres, en surten 48.000. La mitjana de litres consumits a Catalunya per habitant / dia és de 117 que, multiplicats per 365 dies, ens dona un total de 42.705 litres per habitant / any. Evidentment, hi haurà piscines més grans i més petites però, sigui com sigui, tants zeros a la dreta fan mal, molt mal, i més sabent que la gran majoria d’aquestes piscines són d’ús particular. 

 

Si consultem El portal de la sequera del web de la Generalitat de Catalunya, resulta que ara mateix, amb un 28% de les reserves, estem dins de l’escenari d’alerta (40% cap avall), a només 3 punts de l’escenari d’excepcionalitat. Tot i la gravetat de la situació, en l’escenari d’alerta només es contempla establir “limitacions a l’ompliment parcial de piscines d’aigua dolça”. Hem d’arribar a l’escenari d’emergència (16% de les reserves) per trobar la “Prohibició total de l’ompliment total o parcial de fonts ornamentals, llacs artificials, piscines d’aigua dolça”.

Amb tot el coneixement que tenim de les conseqüències que patirem per l’emergència climàtica, que serà especialment crítica a la zona mediterrània en la que ens trobem, ¿no seria bo fomentar la recuperació voluntària (per ara) de les aigües de les piscines particulars amb camions cisterna i, després dels tractaments sanitaris corresponents, reintroduir-la al cicle de l’aigua? ¿O és que ens podem permetre com a societat arribar al límit que no surti aigua de les aixetes durant unes hores mentre quatre privilegiats gaudeixen d’un bany fresquet? En tot cas, qui es vulgui refrescar sempre trobarà disponibles les piscines comunitàries o els quilòmetres i quilòmetres de les platges del nostre país, ¿no?

Fins i tot, la iniciativa podria anar un pas més enllà i, un cop buides les piscines, es podria oferir omplir-les de terra i així poder plantar algun arbre que ajudés en la captura de CO2 (un gra de sorra, sí, però un gra de sorra més), o potser cultivar un petit hort de radical quilòmetre zero, amb tots els beneficis personals i comunals que això comporta.

Sigui com sigui, urgeix endurir el llistat de mesures a emprendre en cas de sequera, que ja sabem que cada any que passi serà més habitual.

Text escrit el 8 de febrer de 2023.