Porta dues hores amb l’examen i només ha contestat un terç de les preguntes i, per si no pinta prou malament, ha triat la meitat de les respostes per sorteig. D’aquí a vint-i-nou minuts la laxa normativa de permanència de la universitat el convidarà amablement a deixar la seva plaça a algú amb una mica més d’interès. Queda demostrat que la genètica no és bona companya en la consecució d’una carrera professional.
Malgrat saber que no hi tenia res a fer, s’ha presentat a l’examen com un autòmat; és estudiant i això és el que toca. Dubta entre marxar o seguir responent el primer que li passi pel cap. Però, de sobte, un llampec li reactiva les neurones i se li acut que, ja que li mostraran la porta falsa de la facultat, en marxarà de la forma més espectacular possible. Serà un comiat tan sonat que arribarà a les orelles de tothom; també a les d’aquell catedràtic que, quan sopi, coneixerà la decepció en estat pur.
Aixeca la mà i espera que arribi el professor. Quan el té al costat li demana si li pot eliminar dos respostes de les quatre que té la pregunta catorze i així ajudar-lo una miqueta. El professor, sorprès, li diu que això no ho pot fer, que no seria correcte ni legal. Ell ho accepta amb un assentiment facial comprensiu.
Minuts després, treu el mòbil i simula que truca per saber la resposta de la pregunta dinou. El professor, escandalitzat, corre cap a ell i l’amenaça amb un suspens immediat si no deposa la seva actitud. Ell mostra el seu desacord amb un lent i impertinent moviment de les parpelles.
Finalment, arriba al moment culminant quan demana en veu alta als seus companys quina opció han marcat en la pregunta trenta. Però abans de que ningú gosi respondre-li, el professor l’agafa pel braç i se l’endú cap a fora mentre li aconsella a crits que es dediqui als concursos de la televisió.
Benvingut al blog de Maurici Capdet Mateu, una selecció de diferents textos: contes, microrelats, cartes als diaris, premis literaris, relats publicats, escrits d'opinió, fotografies...
dilluns, 20 de gener de 2014
Etiquetes de comentaris:
Conte curt / Conte llarg,
Relats
diumenge, 12 de gener de 2014
Lectures 2013
Ja hem deixat enrere el 2013, any que estat prou fructífer pel que fa als llibres llegits. En total han estat trenta: vint novel·les, sis d’assaig, dos de criança, un de novel·la juvenil i un més de contes. Afortunats com som en aquest país d’aprendre dues llengües com si res, n’he llegit divuit en català i dotze en castellà. A poc a poc, les noves tecnologies van agafant el seu lloc i dos d’aquests trenta llibres han estat en format electrònic. I tot i que ara fa un any vaig escriure que faria alguna relectura, al final no n’he feta cap.
Au, bon any i bones lectures per al 2014!
Au, bon any i bones lectures per al 2014!
- El primer cas d'en Montalbano - Andrea Camilleri
- La treva - Primo Levi
- ¿Per què volem un Estat propi? - Roger Torres (editor)
- Muerte en un país extraño - Donna Leon
- Música para camaleones - Truman Capote
- L'home que somreia - Henning Mankell
- Wonder - R.J. Palacio
- El tango de la guardia vieja - Arturo Pérez-Reverte
- Ningú no ho ha sentit - Mari Jungstedt
- Hay alternativas - Vicenç Navarro, Juan Torres López y Alberto Garzón Espinosa
- Una dona a Jerusalem - Abraham B. Yehoshua
- La casa del propòsit especial - John Boyne
- Lluny d'aquí - Jaume Benavente
- Diguem prou! - Arcadi Oliveres
- El hombre más buscado - John le Carré
- El enredo de la bolsa y la vida - Eduardo Mendoza
- Quan érem feliços - Rafel Nadal
- El país dels crepuscles - Sebastià Bennassar
- Cuentos selectos - Mark Twain
- Dinero y conciencia ¿A quién sirve mi dinero? - Joan Antoni Melé
- Crim de sang - Sebastià Alzamora
- Anuari Mèdia.cat 2013 - Grup de Periodistes Ramon Barnils
- Los gritos del pasado - Camilla Läckberg
- Matar un rossinyol - Harper Lee
- Una nueva paternidad - Mireia Long et al.
- Un mundo sin fin - Ken Follett
- Guia per a vestir sense treball esclau - Albert Sales i Campos
- La falsa pista - Henning Mankell
- La dama de la gàbia de ferro - Víctor Mora
- El oficio de ser padres - Montserrat Baró y Sheila Vilaseca
Nota: no s’hi inclouen les mil i una relectures de Les set cabretes, En tigretó es vol bellugar, En Pol i la Laura, En Pol a la perruqueria, Compta amb l’Elmer, Els tres porquets, Bona nit Dudú, entre molts altres...
Etiquetes de comentaris:
Lectures,
Personal però transferible
dilluns, 6 de gener de 2014
Desorientat (I)
Etiquetes de comentaris:
Carrers,
Fotografies
Subscriure's a:
Missatges (Atom)