El proper mes de maig d’aquest 2015 es celebraran eleccions municipals i, si més no a Barcelona, es presenten d’allò més incertes i emocionants. Per una banda, hi ha representants polítics que es prenen aquestes municipals com una primera volta de les eleccions del 27 de setembre, per alguns plebiscitàries, per altres simplement autonòmiques. També s’hi presenta Barcelona en comú, una candidatura formada per la suma de diferents moviments ciutadans i alguns partits polítics i que, com a mínim, ha aconseguit que se la consideri una adversària de pes. Tampoc es pot oblidar que les eleccions municipals sovint tenen un fort component personalista en el cap de llista; potser en una ciutat gran com Barcelona aquest factor segurament no és vinculant, però tampoc se li pot negar una certa importància.
En el meu cas particular, en els més de vint anys que fa que ja sóc major d’edat, el meu vot no ha estat precisament fidel a cap opció política concreta. M’he mogut entre tres partits, tot i que a un d’ells ja fa temps que li he retirat la confiança. En cap cas vol dir això que hagi estat un indecís; ans al contrari, sempre he sabut què i a qui votaria abans que es convoquessin les eleccions de torn.
Ara, però, per primera vegada a la meva vida sí que sóc dels que engreixa el percentatge d’indecisos. En els darrers anys, el reguitzell de sacsejades que hem rebut com a societat ha provocat que el panorama polític hagi sofert canvis de consideració. Si fossin les eleccions del 27S, el meu vot ja estaria probablement decidit (dic probablement perquè en mig any poden passar moltes coses), però aquestes municipals m’han posat en un dilema. En primer lloc hi ha l’opció política que més s’ajusta a la meva manera de fer i pensar, amb tots els matisos que calguin, però crec que no té prou força com per poder guanyar (un altre tema és si està disposada a arribar acords amb altres formacions, que no ho sé). En segon lloc hi ha una formació amb la que, tot i no sentir-m’hi còmode al cent per cent, hi tinc molts punts d’afinitat i que, pel que diuen enquestes i diaris, pot tenir un paper molt rellevant en la futura vida municipal. I finalment, en tercer lloc, hi ha un partit dels històrics, desgastat i en franca davallada i al que no votaria per res del món si es tractés d’unes altres eleccions (malgrat haver-los votat fa molts i molts anys, quan tenien un tarannà molt diferent), però que entre les seves files hi ha com a mínim una persona que treballa amb il·lusió pel seu barri, que està informada de tot el que hi passa, que se’l coneix com la palma de la seva mà i que està a disposició dels seus veïns sempre que cal; aquesta persona és del meu barri i li agraeixo sincerament la seva tasca.
Així doncs, em queden tres mesos per decidir cap a on encamino el meu vot. Tres mesos que aniré seguint atentament l’evolució d’aquestes tres candidatures en clau, des de la meva perspectiva, exclusivament municipal. Sí més no, en una cosa sí que coincideixen les tres candidatures: totes volen canviar l’alcalde. Jo també.
Text escrit el 23 de febrer de 2015.
