Q. Amb l'objectiu de contenir la despesa, el capellà va escriure al bisbe i li va proposar reduir la mida de les hòsties com a mesura anticrist.
W. El ministre de l'interior va mobilitzar tot el cos de policia quan en un diari hi va veure que hi havia una fe d'etarres.
E. El llibre de zoologia va confondre l'alumnat: hi deia que els búfals rugien de por quan veien mugir els lleons.
R. Aquella nova versió de l'antic testament va revelar el misteri: qualsevol hauria pogut obrir un camí al mar boig.
T. El capellà acabat d'ordenar va finalitzar la missa abans d'hora quan, mirant de reüll el bloc de notes que tenia sobre l'altar, va dir: pleguem.
Y. La direcció de la clínica va descobrir per què no acudien més dones a parir: als tríptics de propaganda hi garantien el benestar fecal dels nadons.
Benvingut al blog de Maurici Capdet Mateu, una selecció de diferents textos: contes, microrelats, cartes als diaris, premis literaris, relats publicats, escrits d'opinió, fotografies...
dilluns, 23 de febrer del 2015
QWERTY (XI)
Etiquetes de comentaris:
Microrelats,
QWERTY
dilluns, 16 de febrer del 2015
Converses inigualables (VII). En ruta
– Guillem, per anar a la muntanya hem d’agafar una estona el cotxe. Pensa que passarem per sota de molts ponts!
– I túnels?
– Sí, també túnels.
– I per sota de trens també?
– També, també...
– I peatges?
– Sí...
– Siiiiiiiiií! Peatgeeeeeeeeeeeeeeeeeees!
Conversa mantinguda el 08 de febrer de 2015.
– I túnels?
– Sí, també túnels.
– I per sota de trens també?
– També, també...
– I peatges?
– Sí...
– Siiiiiiiiií! Peatgeeeeeeeeeeeeeeeeeees!
Conversa mantinguda el 08 de febrer de 2015.
Etiquetes de comentaris:
Converses inigualables,
Personal però transferible
dilluns, 9 de febrer del 2015
Putingrad
Boig de ràbia i impotència, llença el llibre a terra i d’una puntada de peu l’estampa a la paret. Penedit, el recull. Amb un plor sorollós sense aturador, comença a picar amb el cap a la paret cada cop més fort, en un intent fallit i absurd d’aclarir la ment. Quan la sang ja comença a rajar pel front, una gota taca la portada del llibre. L’obre pel final, busca la darrera pàgina i la torna a llegir frenèticament per enèsima vegada. Com ha pogut ser tan cec, tan literalment idiota, de no adonar-se que l’Alekséi s’havia convertit en un jugador patològic, es diu a si mateix.
Tanca el llibre i respira a fons. Considera que ha fracassat com a pare, però el suïcidi d’un jove (més que jove, un adolescent!) atrapat per l’addició del joc no deixa de ser un exemple esfereïdor d’una societat en fase terminal. Algú, en algun lloc, s’ha enriquit amb els diners que el seu fill ha perdut. Algú, en algun lloc, ha comès un crim, i com que les autoritats no només no fan res, sinó que en són còmplices, decideix que serà ell mateix qui apliqui el càstig. Deixa el llibre al prestatge, al costat dels altres, i diu en veu alta: segur que tu m’entens, estimat Fiodor.
Tres dies després, la policia publica una nota de premsa curta i concisa: un terrorista txetxè s’immola amb un cinturó de bombes al casino de Moscou i mata quaranta persones. El president assegura que les morts no quedaran impunes.
Tanca el llibre i respira a fons. Considera que ha fracassat com a pare, però el suïcidi d’un jove (més que jove, un adolescent!) atrapat per l’addició del joc no deixa de ser un exemple esfereïdor d’una societat en fase terminal. Algú, en algun lloc, s’ha enriquit amb els diners que el seu fill ha perdut. Algú, en algun lloc, ha comès un crim, i com que les autoritats no només no fan res, sinó que en són còmplices, decideix que serà ell mateix qui apliqui el càstig. Deixa el llibre al prestatge, al costat dels altres, i diu en veu alta: segur que tu m’entens, estimat Fiodor.
Tres dies després, la policia publica una nota de premsa curta i concisa: un terrorista txetxè s’immola amb un cinturó de bombes al casino de Moscou i mata quaranta persones. El president assegura que les morts no quedaran impunes.
Conte escrit el 20 de desembre de 2014.
Relat guanyador del Repte 576, el tema del qual era Rússia.
divendres, 6 de febrer del 2015
Enginyeria literària
Etiquetes de comentaris:
Fotografies
dilluns, 2 de febrer del 2015
Els petits canvis són poderosos. Si jo fos alcalde (III). Informació a les rondes
La tercera mesura que intentaria dur a terme si fos escollit alcalde de Barcelona (o de qualsevol altra ciutat travessada per les rondes de dalt o litoral) aniria encaminada a donar un millor servei als soferts conductors, i qui sap si de retruc també es reduiria una mica la pol·lució que ens envolta, tot i que segurament seria en quantitats gairebé inapreciables. Com que qui avisa no és traïdor, és possible que qualsevol tècnic de mobilitat em rebati aquesta proposta amb arguments més sòlids que els que exposaré a continuació.
Qualsevol persona que hagi conduït de tant en tant per Barcelona o la seva rodalia haurà circulat en alguna ocasió per les rondes i és força probable que més d’una vegada s’hagi trobat en un embús. Que et quedis atrapat en un embús quan ja ets dins la ronda és mala sort, però si s’instal·lessin pantalles d’informació a les entrades d’accés a les rondes potser es podria evitar que més i més cotxes s’afegissin a l’embús i, en la mida possible, intentessin buscar una alternativa (més d’un cop he anat més ràpid pel lateral de la ronda de dalt que no pas per la ronda en si, on els cotxes estaven completament aturats). En tot cas, no hi hauria pas més caravana i, si més no, es distribuiria una mica millor.
Desconec la dificultat que plantejaria implantar un sistema de pantalles, però tenint en compte que hi ha càmeres instal·lades en nombrosos punts de les rondes i que de pantalles informatives ja n’hi ha en alguns carrers de la ciutat (avinguda Diagonal amb carrer Doctor Ferran, ronda del General Mitre amb carrer Ganduxer, carrer Aragó amb carrer Cartagena, per posar tres exemples), és bastant lògic creure que no tindria massa complicació. I, ja de pas, seria interessant que les pantalles s’alimentessin amb plaques solars, tal i com passa amb alguns panells informatius d’algunes parades d’autobús (passeig Maragall entre carrers Granollers i Dante Alighieri) o algunes senyals de trànsit (desconec la ubicació exacta de cap d’elles que em pugui servir d’exemple, però segur que n’haureu vist per alguna banda).
Cert que aquesta mesura no resoldrà ni en una centèsima part la problemàtica de la circulació de Barcelona i rodalia, però tal i com fa la dita: de mica en mica s’omple la pica.
Text escrit el 7 de gener de 2015.
Qualsevol persona que hagi conduït de tant en tant per Barcelona o la seva rodalia haurà circulat en alguna ocasió per les rondes i és força probable que més d’una vegada s’hagi trobat en un embús. Que et quedis atrapat en un embús quan ja ets dins la ronda és mala sort, però si s’instal·lessin pantalles d’informació a les entrades d’accés a les rondes potser es podria evitar que més i més cotxes s’afegissin a l’embús i, en la mida possible, intentessin buscar una alternativa (més d’un cop he anat més ràpid pel lateral de la ronda de dalt que no pas per la ronda en si, on els cotxes estaven completament aturats). En tot cas, no hi hauria pas més caravana i, si més no, es distribuiria una mica millor.
Desconec la dificultat que plantejaria implantar un sistema de pantalles, però tenint en compte que hi ha càmeres instal·lades en nombrosos punts de les rondes i que de pantalles informatives ja n’hi ha en alguns carrers de la ciutat (avinguda Diagonal amb carrer Doctor Ferran, ronda del General Mitre amb carrer Ganduxer, carrer Aragó amb carrer Cartagena, per posar tres exemples), és bastant lògic creure que no tindria massa complicació. I, ja de pas, seria interessant que les pantalles s’alimentessin amb plaques solars, tal i com passa amb alguns panells informatius d’algunes parades d’autobús (passeig Maragall entre carrers Granollers i Dante Alighieri) o algunes senyals de trànsit (desconec la ubicació exacta de cap d’elles que em pugui servir d’exemple, però segur que n’haureu vist per alguna banda).
Cert que aquesta mesura no resoldrà ni en una centèsima part la problemàtica de la circulació de Barcelona i rodalia, però tal i com fa la dita: de mica en mica s’omple la pica.
Text escrit el 7 de gener de 2015.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)