Quantes vegades us han trucat de companyies de telecomunicacions o d’energia per oferir-vos una oferta insuperable que us farà estalviar una fortuna? Moltes, oi? I quants estratagemes heu ideat per lliurar-vos-en i que us deixin en pau d’una vegada? No hauran estat pocs, de ben segur. És possible que hagueu intentat ser amables i raonar amb el pobre teleoperador, que hagueu penjat sense ni tan sols contestar, que hagueu deixat que soni i soni el telèfon amb la vana esperança que es cansin, que hagueu amenaçat en donar-vos de baixa si la companyia torracollons és una que ja teniu contractada, etcètera, etcètera. Dubto que m’equivoqui si afirmo que heu fracassat en tots els vostres intents i que us segueixen tocant el que no sona cada dos per tres. Res de nou que no ens passi a tots.
Des de fa uns quants mesos jo he adoptat una tàctica diferent. Ja us aviso d’entrada que no serveix per a evitar que deixin de trucar-me, però almenys em diverteixo durant uns minuts. Sempre que em truquen d’un número que no conec, contesto en català. Els deixo parlar una mica i acte seguit els demano que m’ho repeteixin tot de nou, però en català ja que, al capdavall, han trucat a Catalunya i aquí el català és idioma oficial. És habitual que em preguntin si entenc el castellà i jo responc, ara en castellà, que evidentment que sí, però que si una companyia em vol com a client, com a mínim s’hauria d’esforçar en parlar-me en la meva llengua, no? I torno a canviar al català. A partir d’aquí, la majoria em pengen però alguns, sigui perquè són més cabuts o sigui perquè no entenen res de res del jardinet en el que s’han ficat, continuen insistint i insistint fins que s’adonen que estan perdent el temps.
El que em queda clar, però, és que els serveis de captació de clients d’aquestes companyies no contemplen a hores d’ara tenir personal en nòmina que sàpiga parlar les llengües cooficials de l’estat, i no cal ser gaire perspicaç per endevinar que això seguirà així pels segles del segles, amén. I em sap greu, la veritat sigui dita, perquè tinc moltes ganes de poder dir clar i català: gràcies, però no m’interessa. Adéu-siau.
