Desendollo un llapis de memòria de l’ordinador de casa mentre l’Eloi ho observa intrigat:
– Papa, què és això?
– Això és un pendrive, Eloi.
– I és xulo?
– No, és útil.
I se’m dibuixa una cara mig trista mig resignada en adonar-me, un cop més, de l’antagonisme de la màgia de la infantesa i el pragmatisme adult.
Conversa mantinguda el 18 de juny de 2018.