Fa uns cinc mesos deia que, en comparació amb les eleccions municipals, a les del 27S difícilment tindria dubtes a l’hora de què votar a no ser que passessin coses importants. Doncs bé, de coses n’han passat i algunes han estat de consideració: de les llistes separades que semblava que ningú podia unir, en un tres i no res en va sortir una de conjunta que engloba els dos principals partits del parlament i les associacions independentistes de més pes, i tot plegat encapçalat de manera simbòlica per un exICV; i justament ICV, en una maniobra política prou intel·ligent, intenta repetir la fórmula d’èxit de Barcelona unint-se amb Podemos i promovent un candidat fins ara desconegut per la gran majoria de votants, però que, per ara, fa cara d’home honrat, cosa que en política sempre és un valor mentre cap cas de corrupció indiqui el contrari.
Així doncs, a la gent que no segueix gaire la política, els pot sobtar que un exICV vagi a la mateixa llista on hi ha exmembres d’UDC. Uns afirmaran que les eleccions tenen un caràcter plebiscitari, excepcional i històric, mentre que d’altres diran que l’endemà el sol tornarà a sortir com cada dia i caldrà veure quina mena de polítiques durà a terme una candidatura on hi ha representants o exrepresentants d’ICV, CDC, ERC, PSC, UDC i no sé si me’n deixo algun més. I per l’altra banda, tres quarts del mateix: ¿com pot ser, pensaran alguns, que un partit que va apostar pel 9N i del qual alguns dirigents importants van optar el doble Sí, ara vagi de bracet d’un partit espanyol que, diguin el que diguin, duu el tema del referèndum sobre l’autodeterminació de Catalunya al seu programa escrit en tinta blanca i en lletra de cos 1?
Sigui com sigui, a nivell personal el meu vot encara no està decidit del tot i fluctua entre dues opcions que no són necessàriament les descrites anteriorment. Però més enllà del vot de cadascú, el que trobo més interessant d’aquestes eleccions és que molts ciutadans dipositaran la papereta a les urnes amb una pinça al nas: el convergent de tota la vida votarà un cap de llista gairebé excomunista; el republicà de soca-rel intentarà no pensar que també està elegint membres del partit més esquitxat per la corrupció a Catalunya que són, a més a més, l’etern rival; algun ecosocialista del sector independentista a qui no li agrada la CUP mai reconeixerà en públic que votarà una llista que farà president en Mas; algun maragallista respirarà a fons just abans de deixar caure el sobre dins l’urna... A tots i cadascun caldrà reconèixer-los amb justícia que s’hagin empassat un bon tros d’orgull i de conviccions per tal d’intentar assolir un objectiu comú. I per l’altre cantó també n’hi haurà més d’un que votarà amb alguns dubtes, perquè, ¿com es pot ser independentista i optar per una opció política que insisteix en un referèndum pactat amb qui no pactarà mai de la vida?
En tot cas, esperem que el 27S es desenvolupi amb normalitat (cosa que en campanya no passarà) i que el resultat esvaeixi alguns dubtes d’aquest país petit nostre.
Text escrit el 30 d’agost de 2015.
