diumenge, 28 de juliol del 2013

Primer balanç del recull 18 contes

Ara que ja fa gairebé mig any de la publicació de 18 contes, és un bon moment per fer-ne balanç. Primer de tot, però, vull deixar constància que la simple publicació i difusió del recull ja la considero tot un èxit. A partir d’aquí, per tant, tot el que s’hagi pogut recollir i destinar a les diferents ONGs és un premi extraordinari que m’omple d’orgull. El que ve a continuació són només xifres, sense cap mena d’interpretació per part del que us escriu.

Es va contactar amb quaranta-quatre ONGs, des de les més conegudes fins a algunes ben petites, per si volien fer difusió de la iniciativa. Set van respondre mostrant el seu interès, i d’aquestes set, n’hi va haver dos que van fer publicitat del llibre via Facebook i la pàgina web pròpia, i una tercera únicament al seu Facebook. A banda d’aquestes quaranta-quatre ONGs, n’hi ha haver una altra que va fer el camí a l’inversa i va ser ella qui va contactar amb l’autor.

Pel que fa a la difusió a través de mitjans de comunicació i blogs, l’èxit ha estat sorprenent. Dos blogs amics han col·laborat en la difusió: Oigo Voces em va fer una entrevista i Llibres, i punt! va publicar una ressenya del recull. Quant als mitjans, la iniciativa va aparèixer a TV3, a l’Espai Internet del TN cap de setmana, a Ràdio Flaixbac, dins del programa El matí i la mare que el va parir (i també al seu Facebook), i finalment també a la contraportada de El Periódico. D’aquests tres mitjans, dos van ser contactats per un servidor, mentre que l’altre en va fer difusió per iniciativa pròpia. A més a més, també en van fer difusió via Facebook la llibreria La font de Mimir i la biblioteca Vilapicina i la Torre Llobeta.

Arribem finalment a les “vendes”, per anomenar-les d’alguna manera. Fins ara s’han venut vint-i-set llibres, amb la particularitat que quatre d’ells han estat per regalar. Cal destacar (i agrair) que hi ha hagut una compradora reincident, que primer va adquirir el llibre per a ella, i després en va comprar un altre per regalar. Uns quants lectors m’han volgut fer saber també a quina ONG han destinat el preu del llibre, amb la qual cosa podem saber que un mínim de dotze organitzacions s’han pogut beneficiar de la iniciativa. I tot i que l’autor insistia en el text on s’anunciava la iniciativa que no volia saber l’import que cada comprador destinava al llibre, algun s’ha saltat la norma o senzillament no s’hi va fixar en llegir-ho i m’ho ha fet saber (cap problema, de debò). Així, tenim des dels que han enviat un missatge SMS per a alguna campanya determinada d’una ONG de les grans, fins algú que ha arribat a “pagar” cinquanta euros pel llibre; el valor, però, és el mateix en tots i cadascun dels donatius, això ha de quedar ben clar.

Per acabar només us vull donar les gràcies a tots els compradors, als futurs compradors, als que heu col·laborat de manera desinteressada, als mitjans de comunicació i a tots aquells que d’una manera o altra us hi heu interessat. Tenia 18 contes que a mi m’havien donat moltes alegries en forma de premis, publicacions i també alguns calerons. Saber que gràcies a ells s’han aconseguit més recursos per intentar humanitzar una mica més aquest planeta nostre és molt més del que podia arribar a imaginar.

No tens el llibre encara? Si el vols, clica
aquí!

dilluns, 22 de juliol del 2013

Un pare responsable (XIV). Geografia i història (I)

Que li diguessin ara que veure futbol per televisió era sinònim d’incultura i desinterès pel que passava al món. Que sintonitzar només les cadenes de vint-i-quatre hores d’esports no li faria cap bé al seu fill. Que gastar-se els diners en canals de pagament en lloc de comprar llibres demostrava les seves limitacions intel·lectuals. Que li diguessin el que els donés la gana, que ell tenia més que assajat el seu somriure foteta.

Perquè qui de tots ells podia presumir que el seu fill de quatre anys coneixia pel cap baix més de cinquanta ciutats europees? Li deies Anglaterra i responia Liverpool, Manchester, Stoke, Birmingham, Southampton, Coventry, Bolton, Leeds, Sheffield i Norwich, entre d’altres. Preguntaves per França i d’una tirada t’anomenava Marsella, Lió, Lille, Niça, Toulouse, Montpellier, Rennes, Brest, Nancy i Niça. I no queia en el parany: el nen sabia perfectament que Osasuna no era cap ciutat.

Microrelat escrit el 16 de maig de 2013.

dilluns, 1 de juliol del 2013

QWERTY (VI)

Q. El periodista va despertar tota mena de rumors quan va escriure que la famosa soprano no podria cantar per una sobtada agonia. 

W. El van acabar d'ensorrar quan va llegir que, degut a la involució de la seva malaltia, el derivaven al tanatori.

E. Després de fer-se un fart de riure quan no ho tenia previst, el crític es va inventar el gènere de ciència-micció.

R. El cap de màrqueting va presentar la dimissió dient que no tenia ni ikea de quin nom posar-li a aquell nou negoci de mobles.

T. Els lectors del diari més fidel al govern no es van immutar quan van llegir que el president faria un esforç tirànic per aixecar el país.

Y. L'article del ministre ho deia ben clar: les reformes econòmiques deixaran una empremta permanent a la histèria del país.