diumenge, 30 de desembre de 2012

Lectures 2012

S’acaba l’any 2012, durant el qual, per primera vegada, he apuntat tots els llibres que he llegit, seguint el costum d’alguns blocaires. En total han estat trenta-cinc, número que no està gens malament tenint en compte que el 2012 ha estat el meu primer any complet com a pare. De fet, el més destacable aquest any no és cap llibre, sinó haver recuperat per a la lectura aquells vint minuts (mitja hora a tot estirar) d’abans d’anar a dormir. Si no hagués estat per aquestes estones i pels trajectes en autobús no hauria llegit pas tant.

Pel que fa als llibres, la novel·la guanya per àmplia majoria, però també hi ha alguns llibres sobre criança, un de viatges i un d’anàlisi periodística. Dinou han estat en català i setze en castellà i, cosa poc freqüent, hi ha hagut tres relectures (li he agafat el gust: aquest any en tinc prevista alguna més). I si n’he de destacar un per sobre dels altres, permeteu-me que escombri cap a casa, i esmenti el número 35: Els vencedors i altres contes. No passa cada dia que guanyis un premi i el teu conte doni títol al recull!

Au, bon any i bones lectures per al 2013!
  1. El capitán Richard - Alexandre Dumas (pare)
  2. Huye rápido, vete lejos - Fred Vargas
  3. El silenci dels arbres - Eduard Márquez
  4. Pedra de tartera - Maria Barbal
  5. El proceso - Franz Kafka
  6. Maletes perdudes - Jordi Puntí
  7. Quién de nosotros - Mario Benedetti
  8. La cena secreta - Javier Sierra
  9. La crianza feliz - Rosa Jové
  10. Islandia, revolución bajo el volcán - Xavier Moret
  11. Mi niño no me come - Carlos González
  12. Dones absents - Judit Pujadó
  13. El misterio de la cripta embrujada (R) - Eduardo Mendoza
  14. L'ombra de l'eunuc - Jaume Cabrè
  15. No mires debajo de la cama - Juan José Millás
  16. La noia del ball - Jordi Coca
  17. Anuari Mèdia.cat - Grup de Periodistes Ramon Barnils
  18. Barcelona Far West - Jordi Solé
  19. Las crónicas de la señorita Hempel - Sarah Shun-lien Bynum
  20. Els jardins de llum - Amin Maalouf
  21. Sota la pols (R) - Jordi Coca
  22. Algo más inesperado que la muerte - Elvira Lindo
  23. Quiet - Màrius Serra
  24. La princesa de gel - Camilla Läckberg
  25. Chocolat - Joanne Harris
  26. Com hem de parlar perquè els fills escoltin i com hem d'escoltar perquè els fills parlin - Adele Faber, Elaine Mazlish
  27. Un home de paraula - Imma Monsó
  28. Nadie lo ha visto - Mari Jungstedt
  29. El laberinto de las aceitunas (R) - Eduardo Mendoza
  30. Motí al Bounty - John Boyne
  31. Control total - David Baldacci
  32. El secret de Christine Falls - Benjamin Black
  33. El hombre de los círculos azules - Fred Vargas
  34. Bogeries de Brooklyn - Paul Auster
  35. Els vencedors i 12 contes més (XIV Premi Víctor Mora de narrativa breu) - Diversos autors 
(R): Relectura.

dilluns, 24 de desembre de 2012

Coses de parella. Els fonaments

– T’ho dic de debò, creu-me, no saps com t’arribo a agrair que ho entenguis. No m’ha estat gens fàcil plantejar-te la situació però em semblava absolutament necessari fer-ho. Després d’haver passat per tantes males experiències amb diferents homes, ara vaig amb peus de plom. Ja t’he dit que m’agrades, que et trobo atractiu, interessant i, pel que et conec fins ara, crec que ets un bon home. Però com que m’he equivocat tantes vegades com cops m’he enamorat, he d’estar molt però que molt segura per tirar endavant una relació. Si a tu et sembla bé ens podem anar veient de tant en tant, com amics, per prendre un cafè, una cerveseta o fins i tot, si vols, podem anar a sopar plegats. I si veiem que la cosa va funcionant, que estem bé un amb l’altre, que ens complementem i que ens enriquim mútuament, doncs perfecte, sensacional. Però vull anar a poc a poc, sense presses i, a la vegada, sense pauses, doncs si no hi ha continuïtat tampoc arribarem enlloc, si és que hi hem d’arribar. Així, amb tranquil·litat i uns bons fonaments, la nostra relació es podrà anar solidificant i això és una garantia, no total però si bona, que més endavant ens puguem decidir d’anar a viure junts i vés a saber si casar-nos i tenir fills i tot. Però de moment ens ho prenem amb calma, d’acord? No sé, si tens alguna cosa a dir, alguna cosa que et preocupi, el que sigui, saps que pots confiar en mi, oi? Perquè, al cap i a la fi, aquesta és la base de tot: la confiança. Sense confiança i complicitat no hi ha parella que duri dos dies. Potser també tu tens alguns dubtes o alguna qüestió que et neguiteja i no saps com dir-m’ho. Jo et vull animar a que m’ho expliquis, si és el que desitges, naturalment; no vull forçar cap situació que et pugui molestar. Però saps tan bé com jo, que si ens obrim un a l’altre, si ens expliquem les coses amb sinceritat i procurem ser recíprocament empàtics, podem ajudar-nos i fer grans coses junts. És tan important parlar com saber escoltar i tinc la sensació que fa massa estona que parlo i que tens ganes de fer-me saber alguna cosa. Oi que sí? Oi que no m’equivoco? Ja m’ho semblava a mi. Au, digues, sense por, sense vergonya. Per mi també és molt important sentir dins meu que tu et refies de mi. Em fa sentir bé com a persona i segurament a tu et traurà un pes de sobre. T’escolto.

– Bé, sí, hi ha una cosa que et volia comentar. Tot i l’entrenament continu per totes les cases de putes de la rodalia, no hi ha manera, no n’aprenc. Sento dir-t’ho així però jo també vull ser sincer amb tu. El cas és que follo fatal.

Conte escrit el 29 d’abril de 2006.
Revisat el 4 de desembre de 2012.

dilluns, 17 de desembre de 2012

Tallat llarg de cafè



A Francesc P.B.

Un amic meu, amant del bon cafè, va tenir una època en la que va confondre els cambrers de mitja Barcelona. Emparat per la petició de la gent que demana tallats curts de cafè, que tot cambrer entén, ell va optar per capgirar-ho i demanar el contrari: un tallat llarg de cafè amb llet natural. Els cambrers (i no només ells, que als amics això també ens va sobtar), se’l miraven estranyat: què significa un tallat llarg de cafè? I el meu amic, en una tasca pedagògica que s’aventurava inútil, els explicava que només volia un tallat amb dues gotes de llet natural. Ara no recordo si li feien gaire cas, però si una cosa se li ha de reconèixer al meu amic és que estava carregat de raons (i ho segueix estant).

El tema no ha perdut gens d’actualitat perquè encara costa una barbaritat que en aquest país serveixin els tallats com Déu mana. Si estem d’acord que un tallat no és un cafè amb llet petit, per què encara hi ha tants bars que posen el cafè i la llet al cinquanta cinquanta? El problema es transforma en tragèdia quan es té el costum de demanar un tallat amb la llet natural ja que llavors es corre l’elevat risc que te l’acabin servint tebi o, pitjor encara, fred, i, francament, un tallat fred és tan agradable com una cervesa calenta.


I, ja que parlem de cervesa, tenint en compte que en molts locals el cafè ja és més car que una mitjana (per què la crisi no afecta al cafè i no existeixen promocions a un euro?), el mínim a exigir és que el tallat sigui de qualitat, encara que calgui anomenar-lo tallat llarg de cafè. 

Text escrit el 9 de juny de 2012.

dilluns, 10 de desembre de 2012

QWERTY (IV)


Q.
 No estava irritat per no haver pescat res, sinó pel rètol que deia que aquella zona era una reserva de pesca controlada sense sort. 


W. La mare llegia esparverada la carta del seu fill, on hi deia que algun dia havia hagut de dormir en llits plens de putes.

E. El professor es va quedar astorat mentre corregia la redacció de l'alumne: la meva mare té els ulls blaus i és molt gossa.

R. El corrector del redactat de l'acord entre patronal i govern va donar per bo el paràgraf on parlava de la satisfacció de les parts sagnants.

T. Tot i l'error, el text de l'article l'encertava de ple: Govern i oposició juguen a fet i amargar amb la llei de desnonaments.

Y. Ningú es va sorprendre de llegir que el míting es celebraria a la gran plaça de fraus.

dimarts, 4 de desembre de 2012

Un pare responsable (XI). Ser conseqüent

Un dels principis que considerava fonamental i que volia transmetre al seu fill era que en aquesta vida s’ha de ser recte i just, i que no es pot actuar segons la rauxa del moment sense assumir-ne després les conseqüències. De fet, aquesta era la paraula clau: conseqüent; conseqüent en la manera de fer i conseqüent en la manera de pensar. I, per descomptat, calia predicar amb l’exemple si es volia assolir l’èxit.

El dia abans havien tingut convidats a dinar i, quan el seu fill va saltar de la cadira per anar a jugar, ell li va demanar que s’estigués a taula fins que s’haguessin acabat els postres. Ara els papers havien canviat, i per això estava esperant que el nen s’acabés un plat de cigrons que s’eternitzava des de feia més de dues hores.

Microrelat escrit el 23 d’octubre de 2012.