Era el primer a reconèixer que el millor que podia fer, tant per ell mateix com pel fill que la seva dona duia al ventre, era deixar de fumar. No només volia deixar el tabac per ser un bon exemple, sinó també per gaudir d’una millor qualitat de vida que li permetés poder jugar a futbol o anar d’excursió amb el nen sense que el fetge li sortís per la boca. Però tot i pensar-hi constantment, el naixement s’acostava i ell seguia fumant, tant per por a enfrontar-se a la síndrome d’abstinència com per una rebel·lia creixent provocada per alguns amics i familiars, que el pressionaven amb l’auguri que deixaria vídua i orfe a les primeres de canvi.
Finalment, va decidir donar el pas i fixar una data. Una setmana abans del dia clau va llegir un article que parlava de les principals causes de mort dels homes d’entre trenta i cinquanta anys. Atordit, va decidir que, a més a més del tabac, aquell mateix dia deixaria la moto al garatge per no agafar-la mai més.
Finalment, va decidir donar el pas i fixar una data. Una setmana abans del dia clau va llegir un article que parlava de les principals causes de mort dels homes d’entre trenta i cinquanta anys. Atordit, va decidir que, a més a més del tabac, aquell mateix dia deixaria la moto al garatge per no agafar-la mai més.
Microrelat escrit el 25 de maig de 2012.
Si hem de deixar de banda totes les coses potencialment perilloses, no sortiríem de casa. És més, a casa també podem prendre mal, així que és millor no començar amb les paranoies. Això sí, el tabac ben lluny!
ResponEliminahahahaha, molt bo!
ResponEliminaBon relat!
ResponEliminaEspero que ho aconsegueixi!! Va, tabac fora!! ;-))
ResponElimina