S’acaba el segon torn de la ja famosa setmana blanca escolar. El nou govern ha decidit eliminar-la de cara al proper curs, amb la qual cosa aquesta setmana festiva que ha dut de corcoll a tants pares i mares només haurà estat vigent un curs. Podríem parlar de si era convenient o no instaurar aquesta setmana, com també ens podríem preguntar fins quan haurà d’aguantar la societat els continus canvis que pateix l’ensenyament cada dos per tres en aquest país; en el primer cas, un servidor no té cap mena de criteri pedagògic on poder fonamentar si aquests dies no lectius incideixen d’alguna manera en el desenvolupament curricular de l’alumnat, i, en el segon, potser caldria un acció conjunta de la ciutadania que exigís d’una vegada per totes un pacte nacional consensuat i amb perspectiva de futur.
Ara bé, tal i com es pot intuir amb el títol d’aquest escrit, l’objectiu d’aquesta reflexió és un altre. I és que potser ens hauríem de començar a replantejar si la mobilitat de la setmana santa no ens perjudica més del que ens pensem. Aquest any, sense anar més lluny, diumenge de pasqua cau el 24 d’abril mentre que el 2008 va ser el 23 de març, cosa que equival a un mes sencer. No seria més fàcil establir que la setmana santa es celebrés durant uns determinats dies? No ens beneficiaria això a tots? Perquè en el que coincideix tothom és que és molt diferent treballar o assistir a classe dos mesos i mig des del gener que tres i mig. El cansament s’acusa notòriament en el segon cas (en un trimestre, a més a més, orfe de dies festius).
Evidentment, esperar un avanç en aquest sentit és gairebé utòpic, sigui per tradició o sigui pel poder que encara ostenta l’església catòlica. Sorprèn, però, que en un estat aconfessional i en una societat cada vegada més laica, mai s’hagi plantejat la possibilitat del canvi de dates (per no parlar de l’absurditat de l’elevat número de festius durant el darrer trimestre de l’any).
I és que, mirat fredament, resulta com a mínim sorprenent que es conegui amb exactitud la data de naixement de Jesucrist (que curiosament coincideix amb el solstici d’hivern com Sant Joan amb el d’estiu) i, al contrari, no se sàpiga quin dia concret va ser executat, malgrat que estan escrits detalladament els últims dies de la seva vida.
Text escrit el 12 de març de 2011.
M'encanta la ironia del final, tancant una crítica consensuada amb la teva mirada particular (res a veure amb la d'en Joan Julivert, jejeje). Petons!
ResponEliminaangie
Fuf! Potser sí que estaria bé establir una setmana de festa (blanca, però no santa, clar) de forma fixa, per separar el segon i el tercer trimestre. De totes maneres, els dies Sants seguirien sent els mateixos, ja que dubto que convencem al Papa de Roma de deixar de celebrar el Dijous Sant el primer dijous de lluna plena de primavera... de manera que Divendres i Dissabte Sant i Dilluns de Pasqua seguirien sent festius (tot i estar en un país aconfessional... també és festiu el Nadal, no?), així que hi sortiríem guanyant!
ResponElimina1. És que l'Església encara va 'a remolc' de les considerades 'festes paganes' -que en realitat són aquelles que perduren al poble-.
ResponElimina2. Hi ha qui opina que el Jesús aquell va nèixer a l'estiu. Per allò de 'nuetet' a l'estable.
3. Com 'antic pedagog', t'he de dir que en 40 anys de docència he vist -i patit- al voltant de 15 canvis educatius.
Au!!!