Mercat de valors

És una inversió segura, li havien dit anys enrere, molt més que els pisos, la borsa o el tresor públic alemany. Fins i tot més que l’or o els diamants, li van assegurar. Mai, el que es diu mai, ha perdut valor, sempre puja, i la gent paga el que sigui per tenir-ne un, més per addicció que no pas per necessitat. L’únic requisit és que es mantingui absolutament verge, que ningú l’hagi utilitzat, ni que sigui una miqueta de res.

El seu estava intacte, nou a estrenar. El mateix dia que l’havia comprat el va guardar a la petita caixa forta que tenia incrustada dins la paret darrere del capçal del seu llit. Des de llavors no l’havia tornat a tocar, tot i que de tant en tant li donava una ullada per comprovar que continuava al seu lloc; automàticament respirava tranquil·litzat i es preguntava quan devia valer el seu tresor en aquell precís instant.

Al cap dels anys, quan li faltaven uns quants mesos per jubilar-se, va decidir posar-lo a la venda i així poder viure folgadament per sempre més. Per tal de treure’n el màxim benefici va optar per subhastar-lo a través d’una pàgina web especialitzada. L’endemà, abans d’anar a la feina, va introduir totes les dades necessàries i va fixar un preu modest, reservant-se l’opció de retirar-lo de la subhasta si cap postor no arribava al preu mínim pel qual acceptaria vendre’l.

A l’hora de plegar, una gernació de periodistes, càmeres i curiosos l’esperaven al carrer, ple de gom a gom. Un hacker a l’atur havia aconseguit penetrar en el sistema informàtic de la web de subhastes i fer pública la identitat del venedor del producte que havia trencat tots els rècords, aconseguint un preu desorbitat mai vist fins aleshores.

A partir d’aquell moment, el seu minut de glòria nou a estrenar, la inversió de la seva vida, ja no va valer res.

Conte escrit el 23 de febrer de 2011.

A partir del text Anuncio por palabras, d’Óscar Sotillos:

Se vende minuto de gloria por falta de uso. Nuevo a estrenar.