La regularitat a classe

He trobat aquest text mentre feia neteja d’apunts antics (o molt antics) a casa dels meus pares. Es tracta d’una redacció escrita com a càstig per haver fet campana a la classe de català de primer de BUP. El text és íntegre, així com també totes les correccions de la professora. El nom de la professora ha estat omès i, al seu lloc, hi figuren les inicials.

És un factor de l’ensenyança, mitjana o bàsica, que tothom hauria de seguir al peu de la lletra, és a dir correctament, i no poso l’exemple de cap persona, ja que tota persona, en un moment o altre trenca aquesta norma per unes circumstàncies que cadascú coneix, encara que acostumen a ser per exàmens o controls. Però les conseqüències d’aquestes faltes a classe poden ésser força dures, com per exemple haver de fer una redacció de quatre pàgines d’un tema bastant difícil de desenvolupar; aquest cop si que puc posar exemples: unes quantes persones de primer E entre les quals hi figuro jo. Jo, posant-me com a representant de qualsevol grup d’alumnes, si algun cop he fet alguna falta a una classe, dient-ho “campana” en un llenguatge més vulgar i col·loquial més utilitzat pels alumnes, no ha estat pas per poques ganes de fer classe, sinó perquè m’he vist obligat a estudiar per qualsevol examen, generalment d’una assignatura en concret que prefereixo no escriure en aquesta redacció. Has d’estudiar en hores de classe?

Per altra banda, faltar un dia a classe, per qualsevol causa, representa perdre el nivell respecte als altres estudiants, ja que han après algunes coses que tu no has pogut o no has volgut aprendre. Llavors, el que passa és que has de demanar als altres companys o companyes de classe que et deixin els apunts i les anotacions que han agafat en la classe en que has faltat, perquè sinó vas totalment perdut i despenjat i no pots estudiar tota la matèria necessària que cal estudiar pel proper examen que tinguis; i si en aquest examen entra la matèria que el professor havia donat anteriorment, en el dia de la teva falta a classe, i que tu no havies apuntat (la matèria), quasi t’avergonyeixes de tu mateix; això ho dic per algunes experiències que han tingut companys meus de l’institut i de l’antiga escola que havia anat abans d’entrar a l’institut, que m’estimo més no citar-les ja que podria comprometre a algunes d’aquestes persones, que després em demanaria en explicacions per tot això i fins i tot podria arribar al trencament de la nostra amistat.

Pel que fa als professors, aquests s’apunten les faltes dels alumnes que han faltat en aquesta classe en un lloc anomenat la llista de la classe on hi figuren, per ordre alfabètic del primer cognom, tots els alumnes d’una determinada classe, en aquest cas primer E. Si un alumne, qualsevol, encara que habitualment és un alumne bastant passiu, arriba a un nombre concret de faltes a classe, se li crida l’atenció i se li demana el motiu de tantes faltes; en el cas de l’Institut Joan Boscà, quan un alumne arriba a les vint faltes s’avisen als seus pares, quan arriba a les trenta faltes se li suspèn automàticament una avaluació i quan arriba a les seixanta faltes s’expulsa a l’alumne del centre, si no recordo malament el que ens van dir en el primer dia de classe.

Però les faltes a classe, algun cop no són provocades pels alumnes, sinó que per algunes circumstàncies que cadascú coneix prou bé, l’alumne ha de faltar a classe; aquestes circumstàncies acostumen a ésser per visites al metge, si un està malalt i s’ha de quedar a casa i fins i tot, en algun cas, per la mort d’un familiar, desgraciadament. No obstant, aquestes faltes es poden evitar mitjançant justificacions dels pares, en les quals s’hi explica la causa perquè el seu fill no ha pogut assistir a classe; aquestes justificacions, però, han de portar escrita la data, perquè el seu fill no la pugui fer servir durants diferents dies dient cada dia el mateix motiu de la falta, quan en veritat el més possible és que el alumne fagi la falta perquè li ve de gust en aquell moment; el que han de portar també aquestes justificacions és la firma o signatura o qualsevol cosa que indiqui que la justificació l’ha redacta el pare i no el mateix fill.

En definitiva, fer faltes no és pas gaire aconsellable i menys en una classe de català de la professora E.S., perquè que et carreguin amb una redacció que ha de constar de quatre pàgines sobre el tema, justament, de La regularitat a classe, és bastant pesat de pensar-ho i d’escriure-ho. A més a més, la redacció l’he hagut de fer escrita a màquina, tal com ens ha dit la professora. Jo he complert la ordre al peu de la lletra perquè sinó encara podria portar conseqüències molt perilloses com per exemple haver de fer una altra redacció sobre un tema tant o més extrany sobre el que tracta aquesta redacció.

Finalment, l’únic que he de dir és que es pot donar per segur que la propera falta que em vegi obligat a fer, no serà pas de català perquè llavors no serà una redacció de quatre pàgines, sinó que serà tota una novel·la sobre el comportament a classe o alguna cosa similar, i justament no tinc pas gaires ganes de fer-ho. El que tampoc penso dir és l’assignatura que serà objecte de la falta ja que podrien haver-ho comunicacions entre professors. També en puc fer una conclusió d’aquesta redacció, i aquesta és la següent: la redacció més aburrida avorrida, pesada, difícil i horrible que hagi fet mai i no pas per culpa meva sinó per l’extrany tema que he hagut de desenvolupar.

Redacció escrita a primer de BUP (curs 1988-89).