El Lluís va decidir fa uns mesos que ja no li interessava més seguir sent soci del Barça. Entre que va patir algun problema de salut, que la majoria dels partits són per la nit, que l’estadi sovint és un congelador durant l’hivern i que quan la mandra entra en escena és difícil combatre-la, anava molt cop al camp. Coneixia i utilitzava el servei de Seient Lliure que el club ofereix als socis per tal que es pugui vendre l’entrada de la seva localitat si el soci decideix no acudir al partit. Així, ambdues parts en treuen algun benefici econòmic: si el club ven l’entrada, part de l’import reverteix al soci, sigui directament per transferència bancària o bé mitjançant un descompte en la propera quota de soci. Veient, però, l’escàs ús que feia del carnet i que mai havia aspirat a obtenir condecoracions d’antiguitat com a soci, el Lluís va optar per la solució que ell creia més lògica: donar-se de baixa d’un servei que ja no volia utilitzar més.
Aquesta decisió, que ningú posaria en qüestió si es tractés d’un club de tercera regional, li ha comportat haver de sentir uns quants cops que ha comès una estupidesa (amb bones paraules, només faltaria). Un conegut li va comentar que hauria hagut de llogar el carnet, que tal i com està la llista d’espera per fer-se soci, segur que podria demanar-ne una bona picossada. Un altre va arribar a dir que una opció a tenir en compte seria posar-se d’acord amb el porter d’algun hotel i treure’n un bon rendiment llogant-lo per partits individuals als estrangers que vénen a Barcelona. I, per acabar-ho d’arrodonir, el dia que va anar a l’oficina d’atenció al soci per donar-se de baixa li van insinuar si s’ho havia pensat bé, amb un to que deixava entreveure que deixava passar una manera fàcil de fer diners.
No és d’estranyar que el país estigui com està. Molta culpa la tindran els mercats, els bancs, les caixes i els polítics, però si entrem en el camp dels especuladors, d’aquells individus encegats per la cobdícia que només volen el diner fàcil i ràpid, aquí en tenim de tota mena. Així ens va.
Text escrit el 24 de juliol de 2012.
I tot i saber que l'economia submergida és un dels grans problemes del país, som els primers a demanar si ens poden cobrar en negre...
ResponEliminaJo li hagués llogat!!!! És impossible fer-se soci! No dic especular, però sí deixar-li a algun conegut i cobrar-li, és clar. El favor és mutu!
ResponEliminaVaja, que jo aquest exemple no el veig. Hi ha altres situacions que són de jutjat de guàrdia, però no veig aquest que exposes.
Una abraçada!
Tens molta raó. Així ens va, en un país on tothom fa trampes, des del més ric fins al més pelacanyes, i tothom opina que primer han de començar a ser honestos els demés. Està clar que si fer-se soci del Barça és impossible avui en dia, és perquè la gent no ho deixa de ser ni un cop morta (segur que els carnets se segueixen utilitzant!). O sigui que són precisament els socis els qui es fan tot el negoci: retenen els seus seients i els venen a preu d'or.
ResponElimina