Cada dilluns, quan comença a treballar, l’Angèlica té dos clients fixos, un a les set de la tarda i l’altre a les vuit. Creu que si vénen el dilluns és perquè el cap de setmana no han cardat. També troba estrany que, podent anar amb altres prostitutes, sempre li siguin fidels a ella, com a mínim en aquell bordell. Cada dia té més clar que allò de la simplicitat emocional dels homes és una pura invenció.
Del primer client en sap poca cosa. S’imagina que treballa de paleta o de mecànic, o de qualsevol altra feina que impliqui un desgast físic, ja que sovint fa una certa flaire a suat, si bé mai no arriba a ser ofensiva. És un client sense gaire varietat: o se la folla o li demana una mamada i, només de tant en tant, quan l’Angèlica suposa que té més diners, la penetra pel cul. Malgrat que sap que no ha de pensar en els clients més enllà de la feina, l’Angèlica creu que el de les set és un home trist i sol. Però bé, això no és cosa seva.
En canvi, el de les vuit és un escriptor famós. Escriu novel·la negra ambientada generalment en escenaris més aviat sòrdids. L’Angèlica és una profana en el gènere ja que prefereix les històries romàntiques, però no dubta que deu vendre molts llibres; per alguna cosa és el seu millor client. És arrogant (reconeix públicament i sense vergonya que va de bars i putes) i té alguns capricis, però hi accedeix perquè li paga bé. Li agrada estripar el tanga d’una estrebada abans de penetrar-la amb fúria, per després ejacular a la seva cara amb els llavis pintats de carmí. Després deixa el feix de bitllets a la taula i se’n va sense acomiadar-se. És un estúpid, però tant li fa.
L’Angèlica pensa sovint que segurament al primer client li dirien que és un puter, mentre que al segon l’elogien pel realisme de les seves novel·les. Potser algun dia explicarà qui se la folla primer cada dilluns. Encara que, en realitat, tot plegat li és igual.
Conte escrit el 30 de juny de 2008.
Revisat l'11 de setembre de 2010.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada