No val la pena

Tant que havia gaudit amb l’escriptura de contes i textos variats i ara no hi ha manera. Diria que els últims deu o quinze textos que he començat els darrers mesos han tingut el mateix recorregut: començo amb cert entusiasme, avanço ràpid fins les primeres deu o dotze línies, faig una pausa, repasso en diagonal el que he escrit fins aquell moment, vaig a l’inici del text (CTRL+INICI), ho selecciono tot (CTRL+MAJ+FI) i ho esborro tot amb la tecla SUPR per acabar dient: Bah, no val la pena.

I així estem...

QWERTY (XXV)

Q. Quan el soldat va llegir que havia de disparar l'obtús, no dubtà ni un moment a portar el sergent a la plataforma de llançament. 

W. La nota de premsa del club era clara: L'equip necessita un canvi d'entrenador repulsiu que generi il·lusió a l'afició.

E. Tot i les dades econòmiques desastroses i la corrupció sistèmica, el titular de primera plana parlava d'imminent risc de secessió.

R. La pixera se li va tallar a l'acte quan va llegir que l'havien citat a la consulta d'ufologia.

T. Cap alt comandament es va sentir ofès després d'haver llegit que se l'havia convocat com a membre de la plaga major militar.

Y. Llegir a l'informe mèdic que patia d'aeromàgia el va dur a comprar-se una vareta per solucionar les seves traques de rots diàries.

Sí, però...

Ja hi som tots? Sí? Molt bé! No patiu, que la reunió serà curta. Us explicaré una idea que desenvoluparem els propers mesos i després cadascú ja podrà tornar a les seves coses, que ja sé prou bé que tots anem ben carregats de feina. Doncs vinga, au, comencem!

Com tots sabeu bé, les empreses d’hidrocarburs com la nostra no són gaire ben vistes per la població en general; no descobreixo res de nou, oi? Això no treu, però, que a tothom li agradi omplir el dipòsit del cotxe per poder sortir el cap de setmana o fer una escapadeta de tant en tant en avió. Tots som humans i en cap cas volem fer sentir la gent culpable; a més a més, podem pujar-hi de peus que qualsevol insinuació en aquest sentit se’ns giraria en contra en un tres i no res.

Tampoc podem apostar, per raons òbvies, pel negacionisme climàtic que ha practicat bona part del nostre sector durant tant de temps. És tan i tan gran l’evidència científica que, més que tractar de burros els altres, som nosaltres mateixos els que quedem com uns autèntics ases. Aquest camí està tancat i barrat per sempre més.

Així doncs, hem optat per una estratègia diferent. Juntament amb altres línies d’actuació que ja estem duent a terme amb èxit, com poden ser els reportatges patrocinats en diferents mitjans de comunicació, càtedres de sostenibilitat en un gruix important d’universitats o patrocinis diversos que ens milloren la reputació, hem decidit tirar endavant una gran enquesta per copsar quin és el veritable sentiment de la població d’aquest país envers la problemàtica del canvi climàtic.

Fa pocs dies vam visitar el departament d’ecologia d’una de les principals universitats públiques del nostre país, amb la qual no tenim convenis de cap mena, i els vam encarregar que dissenyessin una enquesta amb preguntes clares i diàfanes. I atenció amb el que diré ara: els vam donar total llibertat en el redactat de les preguntes. Això vol dir que no podrem tocar ni una sola coma de cap de les maneres, queda entès?

Per tal que ningú pugui dubtar de la seva validesa, aquesta enquesta la traslladarem al carrer durant gairebé un any. Tindrem enquestadors fixos en diferents punts del territori durant tot aquest temps i d’altres que s’aniran movent segons els criteris que puguem establir.

Tot això ho engegarem ben aviat, aprofitant que ve el bon temps i la gent surt més de casa. Així, un dels primers punts on hi tindrem enquestadors fixos seran les terminals de l’aeroport, i un altre d’aquests punts estratègics serà el conjunt de terminals de creuers del port. A més a més, aprofitarem la gran afluència que tenen les curses de Fórmula 1 i MotoGP i hi enviarem un exèrcit d’enquestadors. Si sabeu de més esdeveniments d’aquest tipus que siguin força multitudinaris, feu-nos-ho saber.

I, amb això ja acabo, com no es podria esperar menys d’una companyia seriosa com la nostra, publicarem els resultats tal i com surtin. No ho dubteu. Res més, gràcies per la vostra atenció i au, a pencar!

Conte escrit el 15 d'agost de 2023.

En català, si us plau

Quantes vegades us han trucat de companyies de telecomunicacions o d’energia per oferir-vos una oferta insuperable que us farà estalviar una fortuna? Moltes, oi? I quants estratagemes heu ideat per lliurar-vos-en i que us deixin en pau d’una vegada? No hauran estat pocs, de ben segur. És possible que hagueu intentat ser amables i raonar amb el pobre teleoperador, que hagueu penjat sense ni tan sols contestar, que hagueu deixat que soni i soni el telèfon amb la vana esperança que es cansin, que hagueu amenaçat en donar-vos de baixa si la companyia torracollons és una que ja teniu contractada, etcètera, etcètera. Dubto que m’equivoqui si afirmo que heu fracassat en tots els vostres intents i que us segueixen tocant el que no sona cada dos per tres. Res de nou que no ens passi a tots.

Des de fa uns quants mesos jo he adoptat una tàctica diferent. Ja us aviso d’entrada que no serveix per a evitar que deixin de trucar-me, però almenys em diverteixo durant uns minuts. Sempre que em truquen d’un número que no conec, contesto en català. Els deixo parlar una mica i acte seguit els demano que m’ho repeteixin tot de nou, però en català ja que, al capdavall, han trucat a Catalunya i aquí el català és idioma oficial. És habitual que em preguntin si entenc el castellà i jo responc, ara en castellà, que evidentment que sí, però que si una companyia em vol com a client, com a mínim s’hauria d’esforçar en parlar-me en la meva llengua, no? I torno a canviar al català. A partir d’aquí, la majoria em pengen però alguns, sigui perquè són més cabuts o sigui perquè no entenen res de res del jardinet en el que s’han ficat, continuen insistint i insistint fins que s’adonen que estan perdent el temps.

El que em queda clar, però, és que els serveis de captació de clients d’aquestes companyies no contemplen a hores d’ara tenir personal en nòmina que sàpiga parlar les llengües cooficials de l’estat, i no cal ser gaire perspicaç per endevinar que això seguirà així pels segles del segles, amén. I em sap greu, la veritat sigui dita, perquè tinc moltes ganes de poder dir clar i català: gràcies, però no m’interessa. Adéu-siau.

Text escrit el 20 de febrer de 2023.

Sequera?

Si teniu uns minuts, feu aquest exercici: obriu Google Maps, cerqueu Castelldefels o Sant Vicenç de Montalt (per posar dos exemples, però si navegueu més en trobareu a tort i a dret) i activeu la vista per satèl·lit. De ben segur no us sorprendrà veure tantes i tantes taques blaves de totes mides i formes. Així, per posar un cas, el volum d’una piscina de 6 metres de llarg per 4 d’ample i una altura de 2 metres ens donarà un total de 48 metres cúbics que, traduïts en litres, en surten 48.000. La mitjana de litres consumits a Catalunya per habitant / dia és de 117 que, multiplicats per 365 dies, ens dona un total de 42.705 litres per habitant / any. Evidentment, hi haurà piscines més grans i més petites però, sigui com sigui, tants zeros a la dreta fan mal, molt mal, i més sabent que la gran majoria d’aquestes piscines són d’ús particular. 

 

Si consultem El portal de la sequera del web de la Generalitat de Catalunya, resulta que ara mateix, amb un 28% de les reserves, estem dins de l’escenari d’alerta (40% cap avall), a només 3 punts de l’escenari d’excepcionalitat. Tot i la gravetat de la situació, en l’escenari d’alerta només es contempla establir “limitacions a l’ompliment parcial de piscines d’aigua dolça”. Hem d’arribar a l’escenari d’emergència (16% de les reserves) per trobar la “Prohibició total de l’ompliment total o parcial de fonts ornamentals, llacs artificials, piscines d’aigua dolça”.

Amb tot el coneixement que tenim de les conseqüències que patirem per l’emergència climàtica, que serà especialment crítica a la zona mediterrània en la que ens trobem, ¿no seria bo fomentar la recuperació voluntària (per ara) de les aigües de les piscines particulars amb camions cisterna i, després dels tractaments sanitaris corresponents, reintroduir-la al cicle de l’aigua? ¿O és que ens podem permetre com a societat arribar al límit que no surti aigua de les aixetes durant unes hores mentre quatre privilegiats gaudeixen d’un bany fresquet? En tot cas, qui es vulgui refrescar sempre trobarà disponibles les piscines comunitàries o els quilòmetres i quilòmetres de les platges del nostre país, ¿no?

Fins i tot, la iniciativa podria anar un pas més enllà i, un cop buides les piscines, es podria oferir omplir-les de terra i així poder plantar algun arbre que ajudés en la captura de CO2 (un gra de sorra, sí, però un gra de sorra més), o potser cultivar un petit hort de radical quilòmetre zero, amb tots els beneficis personals i comunals que això comporta.

Sigui com sigui, urgeix endurir el llistat de mesures a emprendre en cas de sequera, que ja sabem que cada any que passi serà més habitual.

Text escrit el 8 de febrer de 2023.

En què quedem?

 

Foto presa el 30 de novembre de 2022 a Barcelona.

Anticapitalista

Al·leluia! Ja surt l’aigua calenta per l’aixeta! És lamentable, pensa, que es perdin prop de vint litres d’aigua fins que no s’aconsegueix la temperatura adient; que l’aigua no és pas barata, home! S’apunta mentalment que haurà de cercar a Amazon si existeix algun giny tecnològic que pugui mitigar aquest balafiament. Qui sap si existeix un escalfador de canonades, tot i que, si fos així, n’hauria de comprar uns quants ja que en una casa com la seva hi ha molts metres de coure. S’acaba de rentar les mans i surt del lavabo amb un somriure; no ho sabria explicar, però aquell és el seu lavabo preferit, el més petit i amagat dels quatre banys que hi ha a casa.

Connecta l’alarma, surt i tanca la porta. Contempla extasiat la darrera instal·lació de plaques fotovoltaiques. Això de tenir casa pròpia i no haver de compartir res amb veïns torracollons facilita poder fer obres d’aquesta mena. S’acosta al cotxe i, abans de pujar-hi, acaricia la carrosseria amb delicadesa; n’està enamorat, ho admet, d’aquella màquina elèctrica amb gairebé cinc-cents cavalls de potència. Supera, de llarg, el cotxàs que tenia abans, i això que no se’n podia dir que fos un quatre per quatre qualsevol. Quan seu al volant se li escapa una ganyota de disgust quan li ve al cap la gracieta que va llegir no recorda on: parlava sobre un cotxe amb centenars de cavalls i un burro al volant. Una poca-soltada d’algun estúpid mediocre, segur.

En pocs minuts arriba al col·legi electoral. S’acosta a la taula en la que hi ha dipositades les paperetes i els sobres i, amb una exhibició de convicció, agafa la de sempre: la del partit anticapitalista. Perquè, quan es tracta de ser d’esquerres, ecologista i anticapitalista, ningú el guanya. Que quedi ben clar!

Conte escrit el 14 d'octubre del 2022.