dimarts, 7 de setembre de 2021

Espanta

En Reed Deer rep un missatge de Whatsapp d’algú que fa temps que no veu però a qui encara considera amic. L’obre i es troba un enllaç a una notícia que critica de manera furibunda l’alcaldessa de la seva ciutat. No és estrany rebre missatges d’aquest tipus i no li sol donar més importància de la que té, i més tenint en compte com l’alcaldessa desperta antipaties i simpaties a parts iguals (a ell tampoc li fa gaire el pes). Però quan veu el mitjà que publica la notícia es posa les mans al cap. Es tracta d’un mitjà clarament d’ultradreta amb tot el que això comporta: feixista, antifeminista, homòfob, supremacista, etcètera.

Acte seguit, en Reed fa el que no fa gairebé mai amb aquesta mena de missatges polítics: contestar. Li respon que caldria anar amb compte amb els missatges que es reenvien, ja que aquella publicació és d’ultradreta i, a la ultradreta, mai no se li pot fer el joc. Convençut que el seu amic ha enviat el missatge sense conèixer la tendència del mitjà informatiu, el sorprèn quan llegeix la resposta. El seu amic li diu que sí, que sí, però que les eleccions a l’alcaldia no són tan lluny. 

I aquí és quan en Reed nota que acaba d’aparèixer una esquerda entre tots dos, una esquerda que fa mal i que també fa por, perquè quan s’hi val tot per vèncer un adversari polític, fins i tot utilitzar en benefici propi el joc brut del feixisme més extrem, potser és que no es té clar del tot qui és l’adversari legítim i qui és l’antagonista de la democràcia. I, això, espanta. I en Reed s’espanta. I el narrador, també.


Text escrit el 7 de setembre de 2021.

4 comentaris:

  1. M'has fet pensar en el que va passar fa anys. Potser recordaràs que l'Espanyol tenia un porter que es deia Tommy N'Kono, que era negre.
    Es donava el cas que en alguns partits contra el F. C. Barcelona, els aficionats feixistes i/o racistes (malauradament n'hi havia entre els Boixos Nois i altres ultres) l'insultaven greument fent referència al color de la seva pell.
    Alguns socis del Barça, tot i afirmar que no eren racistes no ho criticaven i deien: tot s'hi val per guanyar al contrari.
    Sóc aficionat al Barça i dic que no. No tot s'hi val, ni abans, ni ara ni mai. Ni racisme, ni cap tipus d'odi contra cap col·lectiu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tristament, això que dius va continuar durant anys. Roberto Carlos, jugador del Madrid, també ho va patir. I jo, que durant aquells anys era soci i anava al camp, m'avergonyia de pertànyer en aquell moment al col·lectiu culer...

      Elimina
  2. Ideeologies líquides d'aquestes són més habituals dels que ens pensem. I més quan es vol derrotar un adversari polític. És sorprenen com de properes estan les postures sobre alguns temes entre grups d'ultradreta que ens espanten i alguns grups d'independentistes nostrats...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, noi. Tot just avui n'he tingut una altra mostra. Fa la sensació que la crispació i l'arraconament cap als extrems cada vegada és més creixent...

      Elimina