Mentre sopem, el Guillem ens explica una història passada que encara no havíem sentit:
– I teníem una guerra amb els que tenen sis anys i...
– Perdona, Guillem, tu tens sis anys ara.
– Sí, però la guerra era quan els meus amics i jo teníem cinc anys.
– Ah –responc, obviant que hagi passat un any sense explicar-ho.
– No et colis, papa, jopeta! A veure, què deia... Deixa’m pensar... Ah, sí! Estàvem fent una guerra amb els de sis anys i un em va començar a perseguir, i tot i que el vaig despistar, al final em va atrapar i em va esgarrapar primer aquesta galta i després aquesta altra.
– Carai! I et va fer molt mal?
– No.
– I què vas fer tu?
– Res.
– I, escolta, hi havia alguna nena en aquesta guerra?
– No, cap.
– I com és que a les guerres només hi ha nens o homes, Guillem? Per què no hi ha nenes? Perquè no aprenem a fer algunes coses com les fan elles?
El Guillem fa cara d’astorat, de no entendre res o potser d’entendre-ho però amb dificultats per assimilar-ho. Al cap de quinze segons diu:
– Papa, tu saps a quant pot arribar a córrer el tigre de la Sibèria?
– No, Guillem –dic jo, aguantant el riure estoicament–. Cinquanta-sis quilòmetres per hora?
– No, cinquanta-vuit!
Conversa mantinguda el 29 de gener de 2018.
Ja va per polític el nano. Quan no li interessa donar una resposta, porta la conversa a una altra banda...
ResponEliminaEspero que a ciències polítiques tinguin alguna assignatura pràctica en la que s'hi treballi amb llimes...
EliminaI qui corre més, un tigre o un lleó?
ResponEliminaPerò em parles d'un tigre de Sibèria? De Bengala? De Sumatra?
EliminaJugo amb avantatge: a casa tinc una enciclopèdia de sis anys amb potes!