Engany d’escriptor

Assegut davant l’ordinador, matava el temps regulant la brillantor i el contrast del monitor. Feia setmanes que durava la sequera. Tenia uns quants contes començats, si bé cap avançava com volia. Alguns els havia deixat a mitges, amb l’esperança que més endavant pogués trobar un bon desenllaç, però n’hi havia d’altres que només es mereixien ser esborrats sense compassió, de tan insípids que arribaven a ser. Llegia diaris i fullejava revistes, mirava la televisió i escoltava la ràdio, i quan sortia de casa escrutava el carrer com un perdiguer. No hi havia res a fer, enlloc trobava el detonant del qual es pogués estirar el fil i crear una trama argumental atractiva i coherent.

Tampoc sabia ben bé què volia escriure. Tenia l’embrió d’una novel·la al cap, però el projecte no arrencava ni a la de tres. Sabia quins personatges havien de sortir, quins problemes tindrien i com s’havia de desenvolupar la història; faltava, però, la disciplina que requeria escriure amb regularitat i això no ho podia comprar a cap botiga. També hi havia la possibilitat de continuar amb una nova entrega d’una llarga sèrie de contes, més o menys irònica, basada en el món de la parella, però tenia por que en sortís un relat massa forçat, incapaç d’obtenir un mínim somriure del lector. Potser el millor que podia fer era deixar passar els dies, aparcar les preocupacions literàries i esperar que, a poc a poc, les coses tornessin al seu lloc.

No obstant això, just en aquell instant, va sorgir una idea, absurda, però si més no una idea, i tenint en compte l’escassetat persistent, no era qüestió de descartar-la sense explorar-la abans. Potser embolicaria massa la troca i qui sap si els lectors quedarien una mica desorientats; tot era qüestió d’intentar-ho i saber encaixar després les crítiques. Seria un relat amb un argument insuls, en el que no es veuria gaire clar on serien l’inici, el nus i el desenllaç, i en el que s’hi explicarien les angoixes d’un aprenent d’escriptor davant la pròpia incapacitat per saber explotar i tirar endavant les seves idees.

I per si tot plegat no fos prou estrany i complicat, deixaria que el lector triés en quina persona s’estimaria més llegir el relat, si en primera o tercera.

Conte escrit el 22 d’agost de 2007.

Revisat el 9 d’octubre de 2010.