dilluns, 21 de juny de 2021

Vine a donar sang

Si miro el meu històric de donacions, resulta que fa 28 anys que sóc donant de sang. La meva primera donació va ser amb 18 anys. En realitat aquell dia tenia un examen en el que no tenia cap esperança d’acostar-me al desitjat cinc pelat, així que, potser per algun sentiment ocult de culpa, vaig decidir no presentar-me i compensar-ho d’alguna manera. Tampoc va sortir gaire bé: em vaig marejar una mica i vaig veure com es desmaiava una noia a la llitera del costat. Com a conseqüència de tot plegat, vaig trigar dotze anys a tornar a donar sang. Això sí, tot i marejada, la sang d’aquell 10 de febrer de 1993 va servir com qualsevol altra.

Després d’aquella donació, n’han vingut trenta-una més. Alguns anys he donat més, altres menys i en un parell cap. En tot aquest temps, les instal·lacions dels hospitals on es realitzen les donacions han millorat notablement, el personal sanitari que t’atén continua amb el mateix somriure a la cara i mai falta un voluntari que és allà pel que necessitis. Però el més gratificant de tot és el missatge que t’envien el dia que la teva sang s’utilitza en aquell o aquell altre hospital. Gràcies a aquest missatge, sé que les meves donacions han anat a parar a pacients que estaven a l’Hospital Clínic, a Sant Pau o a la Vall d’Hebron. És un missatge reconfortant que sempre t’arrenca un petit somriure. Aquesta setmana, però, el missatge m’ha arrencat una llagrimeta després de llegir que la sang anava a Sant Joan de Déu.

Siguis qui siguis, petitona o petitó, noiet o noieta, molta força i endavant! Per a mi ha estat un orgull.

Text escrit el 20 de juny de 2021.

4 comentaris:

  1. Felicito tots els donants de sang. Per una malaltia que vaig passar no en puc donar.
    Per això la meva admiració pels que ho feu és doble. No sóc donant i potser algun dia en seré receptor.
    Gràcies.

    ResponElimina
  2. Que maco el text! Coincideixo amb tu, és molt xulo quan t'envien el missatge que la teva sang s'ha fet servir. No tinc tanta experiència com tu, després d'anàlisis diverses i d'haver-me desmaiat molts cops perquè em treien sang fatal, no anava a donar sang voluntàriament. Però fa alguns anys, i a proposta de la meva parella, vam començar a anar-hi regularment. Amb la pandèmia la regularitat que ens volíem imposar no s'ha complert, però hi seguirem anant. És un petit gest que no ens costa res, i que pot ajudar.

    ResponElimina