diumenge, 11 d’octubre del 2015

12-O. Festa, per descomptat!

Demà és dotze d’octubre, dia de la Hispanitat i, com ja és habitual des de fa anys, començarem a sentir i llegir un reguitzell de comentaris i piulades de bona part dels partidaris de la independència demanant que avui no sigui festiu, i que ells pensen treballar peti qui peti (m’agradaria saber, però, quants realment acaben treballant). Res més estúpid i poca-solta.

Oi que no es para de remarcar que volem la independència per fer un país millor, més habitable i just pels seus ciutadans, i, alhora, poder tenir una relació de fraternitat cordial amb el poble espanyol? Doncs que es noti, home! Un cop siguem independents, a banda dels nostres propis festius (Sant Jordi no es toca, o ens el carreguem), celebrem també el dia nacional del país veí com a prova de que els respectem i els estimem.

I que no quedi aquí la cosa: que també sigui festiu el 14 de juliol, que convé estar de bones tant amb els baix com amb els de dalt.

4 comentaris:

  1. Aquí en tens un que anirà a treballar demà, i t'ho puc garantir, no és només de paraula. Seré l'únic, però allà estaré. I precisament per això, ja no pel que significa aquesta festa, que també, sinó perquè no celebro el 14 de juliol ni cap altra festa dels països veïns o llunyans. No és que no hi hagi res a celebrar, és que demà és un dilluns qualsevol, amb la tocada de pilotes que això comporta. Això sí, al transport s'hi anirà la mar de còmode, segur!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ànim, company! Només espero que hagis copsat la ironia del post, que ara mateix no n'estic del tot segur...

      Elimina
  2. Ets molt valent, ja era hora que els que estimeu Espanya sortiu de l'armari de la Catalunya silenciosa

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'on treus que jo estimo Espanya? Per què no dius que estimo França? Aquest post és una ironia d'algú a qui, senzillament, li agraden molt els dies festius per passar-los amb aquells que realment estima: la seva família.

      Ni sóc valent, ni estimo Espanya, ni em crec el mite de la Catalunya silenciosa. I si dónes una ullada al meu blog, veuràs que vas errat si em vols encasellar políticament parlant.

      Elimina