dilluns, 17 de desembre del 2012

Tallat llarg de cafè



A Francesc P.B.

Un amic meu, amant del bon cafè, va tenir una època en la que va confondre els cambrers de mitja Barcelona. Emparat per la petició de la gent que demana tallats curts de cafè, que tot cambrer entén, ell va optar per capgirar-ho i demanar el contrari: un tallat llarg de cafè amb llet natural. Els cambrers (i no només ells, que als amics això també ens va sobtar), se’l miraven estranyat: què significa un tallat llarg de cafè? I el meu amic, en una tasca pedagògica que s’aventurava inútil, els explicava que només volia un tallat amb dues gotes de llet natural. Ara no recordo si li feien gaire cas, però si una cosa se li ha de reconèixer al meu amic és que estava carregat de raons (i ho segueix estant).

El tema no ha perdut gens d’actualitat perquè encara costa una barbaritat que en aquest país serveixin els tallats com Déu mana. Si estem d’acord que un tallat no és un cafè amb llet petit, per què encara hi ha tants bars que posen el cafè i la llet al cinquanta cinquanta? El problema es transforma en tragèdia quan es té el costum de demanar un tallat amb la llet natural ja que llavors es corre l’elevat risc que te l’acabin servint tebi o, pitjor encara, fred, i, francament, un tallat fred és tan agradable com una cervesa calenta.


I, ja que parlem de cervesa, tenint en compte que en molts locals el cafè ja és més car que una mitjana (per què la crisi no afecta al cafè i no existeixen promocions a un euro?), el mínim a exigir és que el tallat sigui de qualitat, encara que calgui anomenar-lo tallat llarg de cafè. 

Text escrit el 9 de juny de 2012.

6 comentaris:

  1. El teu amic m'ha fet recordar una anècdota semblant amb la meva àvia, que sempre que anàvem al mateix restaurant demanava "un flam amb nata però només amb una mica de nata, que no me l'acabo tota i em sap greu deixar-la". El cambrer assentia i portava sempre un flam amb tota la nata que hi cabia al platet.

    Això va passar com a mínim 20 o 30 vegades. Fins que un dia vam canviar de restaurant i la meva àvia va repetir el seu monòleg sobre el flam amb nata i... oh sorpresa... en aquest restaurant ho van entendre a la primera!

    I és que de vegades, esforçant-nos una mica a escoltar els altres, podem acabar descobrint que fer les coses bé no costa tant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja tens raó, ja, quan dius que només es tracta d'escoltar...

      Elimina
  2. Doncs per mi un tallat és 50-50, és com a mi m'agrada. Si no és així, doncs, com he d'anomenar al que a mi m'agrada prendre?

    ResponElimina
    Respostes
    1. A les Espanyes, a partir del migdia, en diuen cafè amb llet (pel matí, el cafè amb llet és com el d'aquí, en tassa gran).

      Pots aprofitar per inventar la denominació! Posi'm un xexu, si us plau ;)

      Elimina
  3. bon escrit i sí això del tallat és tot un misteri.....

    ResponElimina
  4. Un amic, profe d'espanyol per a estrangers, dedicava bones hores de classe per ensenyar a demanar cafè si cerveses. d'això se'n diu supervivència.
    En quan al tallat, prova a demanar un cafè amb un núvol de llet, a veure què passa.
    Ah, i totalment d'acord amb allò de la llet natural, pitjor que la cervesa calenta, oh yes!

    ResponElimina