diumenge, 14 de febrer del 2021

Èquids

AX, redactor d’una revista temàtica d’automoció, era un ecologista de pedra picada, soci d’una de les principals ONGs del ram i voluntari per a la causa sempre que en tenia ocasió. Era dels que pensava que no n’hi havia prou amb substituir de manera gradual el parc automobilístic per vehicles més sostenibles (o, com solia dir, menys contaminants), sinó que per disminuir la contaminació i part dels gasos d’efecte hivernacle calia, sobretot, reduir dràsticament el número de cotxes que hi havia arreu. La contradicció de viure del sector de l’automòbil l’havia rossegat sovint per dins, però, contradiccions de la vida, d’alguna manera calia posar un plat calent a la taula. Malgrat tot, quan ja li faltava menys d’un any per jubilar-se, amb la pensió resultant més que calculada i podent jugar-se la feina sense gaires riscos, va decidir que ja era hora d’actuar des de la seva posició de manera més contundent. 

D’entrada, al penúltim número de la revista havia publicat un article en el que explicava en què consistia la targeta T-verda de l’Autoritat del Transport Metropolità de l’àrea de Barcelona, que proporcionava tres anys de transport públic gratuït si abans es desballestava un vehicle sense etiqueta ambiental amb el compromís de no adquirir-ne cap altre. Al cap de pocs dies el director de la revista el feia cridar al seu despatx per demanar-li explicacions i donar-li un toc d’atenció. 

Al darrer número ja va gosar anar més enllà, i, just abans d’enviar-lo a impremta, va canviar el text de l’editorial. Allà on s’hi havien de llegir tota mena de lloances als nous models que es presentarien al proper saló de l’automòbil, hi apareixia una crítica furibunda a tota la indústria i a la permissivitat de les autoritats europees, estatals, autonòmiques i municipals per la nul·la voluntat mostrada a l’hora de prendre mesures per aconseguir reduir les emissions. El director, enfurismat i pressionat per bona part del gremi, el va suspendre de sou i feina durant un mes, amb l’amenaça d’acomiadament fulminant si reincidia un cop s’hagués reincorporat a la feina.

A aquelles alçades de la seva vida, es va prendre la sanció imposada com si fos un mes sabàtic. Malgrat tot, encara tenia preparada una darrera jugada que confiava que no seria detectada per l’equip de redacció ni tampoc per la direcció abans que la darrera revista arribés als quioscos. Des de casa es va connectar a la xarxa de la feina, va cercar els arxius corresponents al darrer número i va triar el que duia l’interminable llistat de models de cotxes amb el seu preu i potència corresponents. A la columna de potència, va substituir tots aquells valors de tres xifres seguits per l’acrònim CV per les mateixes tres xifres però seguides per l’acrònim CV+1B. Finalment, a peu de pàgina hi va afegir la llegenda següent:

CV+1B: Potència en cavalls + 1 burro al volant.

Conte acabat el 14 de febrer de 2021.

4 comentaris:

  1. Em sembla que el gremi de l'automoció no s'ho prendrà gaire bé. Podrà dir que ha lluitat fins el final... que no falta gaire perquè li arribi...

    ResponElimina