dimarts, 2 de gener de 2018

Lectures 2017

Fa tot just dos dies que va acabar l’any i això sempre ens duu al post de les lectures de l’any. El 2017 ha estat l’any en què m’he quedat més curt pel que fa a llibres des del 2012: me n’he cruspit 28. La lectura de premsa encara més voraç del que és habitual a causa de la situació política a casa nostra és, segurament, el motiu més important pel qual he llegit menys literatura. D’aquests 28 llibres, 14 han estat en català i 14 en castellà; talment com l’any passat, paritat total sense adonar-me’n. Hi ha hagut una relectura que, si no em va convèncer anys enrere, ara tampoc ho ha fet tot i tenir fills en edat escolar. 

Igual que vaig fer amb la llista del 2016, aquest any també farem el top 5 per dalt i per baix sense distingir, però, quina posició ocupa cada títol.

El top 5 dels que m’han agradat més:
  • La felicitat, de Lluís-Anton Baulenas (novel·la molt ben travada)
  • Open. Memorias, d’Andre Agassi (impressionant autobiografia)
  • Barcelona. Una biografia, d’Enric Calpena (per ajudar-me a recuperar la fe en la meva ciutat)
  • Economia per a un futur sostenible, de Vicent Cucarella (amè, rigorós i sense concessions)
  • Allò que va passar a Cardós, de Ramon Solsona (intriga, política i passió al Pallars Sobirà)

El top 5 dels més decebedors:
  • Ojos de aguja. Antología de microcuentos, d'Ed. José Díaz (una bona part eren prescindibles)
  • Mal d'escola, de Daniel Pennac (la relectura de la que he parlat abans)
  • El llibre dels Baltimore, de Joël Dicker (una cosa és jugar amb el lector, l’altra prendre-li el pèl amb el Drama)
  • Desagüe, de Jordi Macarulla Tarrés (res en aquesta novel·la convida a tenir un bri d’esperança. Res)
  • Los usurpadores, de Susan George (el coneixement que aporta és essencial, però se’m va fer molt feixuc)

Nous autors descoberts que aniré seguint: 1 (Lluís-Anton Baulenas). Autors abandonats: 0. En la bona línia: 5 (Mari Jungstedt, Matilde Asensi, Fred Vargas, Donna Leon i Jordi Solé). Autors que m’agraden però que aquest cop no han estat a l’alçada: 2 (Lluís Llort i Henning Mankell).

I a continuació teniu la llista completa:
  1. La felicitat – Lluís-Anton Baulenas
  2. La febre dels minerals – Justícia i Pau (ed.)
  3. Dits enganxosos – Rafael Vallbona
  4. Open. Memorias – Andre Agassi
  5. La tercera virgen – Fred Vargas
  6. La conjura de Cortés – Matilde Asensi
  7. El silenci doble – Mari Jungstedt
  8. Barcelona. Una biografia – Enric Calpena
  9. Ojos de aguja. Antología de microcuentos – Ed. José Díaz
  10. Sota l'asfalt – Lluís Llort
  11. Medianoche en el campanario – Óscar Sotillos 
  12. Malas artes – Donna Leon
  13. Ciutat d'espies – Jordi Solé 
  14. Mal d'escola – Daniel Pennac
  15. Diario – Anna Frank
  16. Les identitats que maten – Amin Maalouf
  17. Cortafuegos – Henning Mankell
  18. La vida que aprenc – Carles Capdevila
  19. Hermanos, no rivales – Adele Faber, Elaine Mazlish
  20. El llibre dels Baltimore – Joël Dicker
  21. Desagüe – Jordi Macarulla Tarrés
  22. Economia per a un futur sostenible – Vicent Cucarella
  23. Un juego peligroso – Mari Jungstedt
  24. Welcome – Isaac Rosa
  25. Allò que va passar a Cardós – Ramon Solsona
  26. Los usurpadores – Susan George
  27. Estic fet pols i 12 contes més – VVAA
  28. El socio – John Grisham 

Au, que tingueu un bon any i també unes bones lectures per al 2018!

8 comentaris:

  1. Hola, Murici! Acabo de descobrir el blog, em quedo per aquí. La veritat és que aquest 2017 ha estat un bon any literàriament, a mi també em va agradar Allò que va passar a Cardós.
    Moltes lletres,

    Etna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs gràcies per quedar-t'hi! I, de lletres, que no en faltin...

      A reveure!

      Elimina
  2. Una llista ben variada, i a més m'agrada la teva anàlisi sobre els diversos llibres, molt detallada. Entenc que la relectura que tampoc t'ha convençut aquest cop és el Diari d'Anna Frank, que és una de les tres coincidències que tenim. El mateix em va passar a mi amb 'El vigilant del camp de sègol, que vaig llegir una segona vegada ja de més gran, a veure si... però tampoc.

    Les altres dues coincidències són el 'Sota l'asfalt' i 'El llibre dels Baltimore'. Aquest és el Llort que menys m'ha agradat, efectivament. Ja saps que sóc força fan de l'autor, i aquí va tenir una relliscada, pel meu gust. Comença bé, però no sap ni on acaba, o no s'entén. I pel que fa al Dicker, tens raó que s'embolica en excés, però el trobo bon narrador, d'aquests que enganxa. Es passa una mica amb el tema del Drama, això de crear expectativa aquí és més forçat que en altres ocasions. Però a mi el que més em molesta d'ell, i que pot fer que en un futur deixi de llegir-lo (de moment li he llegit els tres traduïts), són aquestes descripcions dels amors tan purs, tan nobles, tan cursis, que són irreals. Que pesat. Que això no s'ho creu ningú, que els unicorns no són tan fàcils de trobar!

    De la resta, m'interessa el de Ramon Solsona, que me n'han parlat molt bé, i veig que tu també el destaques. Potser acabarà caient algun dia. Un cop el vaig tenir a les mans...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no, el Diari d'Anna Frank no l'havia llegit mai, i tampoc em va fer massa el pes a nivell literari; una altra cosa és el rerefons històric; la relectura ha estat Mal d'escola de Daniel Pennac.

      Coincideixo força amb el que dius sobre Dicker. També cal remarcar que l'edició de La Campana em sembla exageradament voluminosa, amb un interlineat escandalós. No n'entenc els motius.

      I llegeix el Solsona, no te'n penediràs. I si et va el Pallars no et perdis tampoc Dos taüts blancs i dos de negres, de Pep Coll (el vaig llegir l'any passat).

      Elimina
  3. Et comentaria alguna cosa però no he llegit cap d’aquests llibres, suposo que tenim criteris de lectura diferents. Per suposat els teus criteris són els equivocats ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mai ho posaria en dubte, oh, gran Pons :)

      Elimina
  4. Uff
    M'acabo de descobrir en aquesta llista negra.
    Agrairia, però, que m'ampliessis el perquè d'aquesta decepció.
    Si vols en privat, et deixo el mail jordimacmac@gmail.com
    Segur que m'ajuda
    Gràcies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi,

      En primer lloc, t'he de manifestar la meva sorpresa en veure un comentari d'un dels autors que he llegit. És el primer cop que em passa ;)

      Pel que fa al teu llibre, potser sona molt dur el que he escrit d'ell (quatre paraules al capdavall) però això no vol dir que no estigui ben escrit. És una qüestió argumental, no pas d'estil. Crec que domines bé el llenguatge i has estructurat bé els capítols de la novel·la, però el regust final, des del meu punt de vista, és de massa mala llet i massa maldat. Per això vaig escriure que no hi ha cap bri d'esperança.

      Si em permets la comparació, amb Breaking Bad (spoiler a continuació) vaig tenir una sensació bastant semblant: al final tot era maldat per maldat, però almenys quedava en Jesse.

      En fi, res més, una salutació i espero no haver-te ferit amb el meu comentari.

      Elimina