dimarts, 21 de febrer del 2017

El dit a la nafra (XIV). Made in

Sabia que comprar samarretes com a record dels països que havia visitat era tot un clàssic, però no deixava de ser una bona manera de mostrar a tothom que era una persona viatjada. Samarretes de mig món penjaven de la barra del seu armari, des d’Oceania fins a Alaska, passant per tot Europa. Aquell cop, però, seria diferent: la qualitat de la roba de Bangladesh no l’acabava de convèncer.

Microrelat escrit el 21 de febrer de 2017.

dimarts, 7 de febrer del 2017

El dit a la nafra (XIII). Delinqüent

Inhabilitat de per vida, es va passar al costat fosc. Les seves primeres actuacions van consistir en enviar paquets urna a diverses personalitats de tota la geografia. Després va anar un pas més enllà i va deixar cotxes amb urnes lligades damunt les baques davant dels edificis institucionals més importants de l’Estat. En un tres i no res el van posar en recerca i captura: es busca perillós terrurnista.

Microrelat escrit el 6 de febrer de 2017.

dijous, 2 de febrer del 2017

QWERTY (XV)

Q. La carta del president a l'altre president era intrigant: farem el possible per saturar les ferides que tenim obertes. 

W. Quan es va queixar per haver estat derivat a una clínica veterinària, li van mostrar l'informe mèdic: tos felina.


E. Les cues per visitar el santuari eren quilomètriques. El motiu el van trobar al fulletó informatiu: portes obertes al santuari nudista.


R. El llibre de text l'havia ben vessada: durant el segle XIV Europa va arribar al límit per la festa bubònica.


T. L'escrit del soci de govern va arruïnar el pacte: els nostres programes són perfectament combatibles.


Y. La traducció al català de l'article d'aquell escriptor francès va causar cert rebombori: Jo abuso...!