dilluns, 2 de gener de 2017

Lectures 2016

Un any més, i ja en van cinc, penjo al blog la llista de llibres llegits durant l’any anterior. Han estat 34, 17 en català i 17 en castellà, paritat total sense adonar-me’n. Un cop més no hi ha hagut cap relectura i, també un cop més, he deixat a la prestatgeria el lector de llibres electrònics; on hi hagi el paper, que s’aparti la resta. I com que és el cinquè any que publico la llista de llibres llegits, aquesta vegada farem un top 5 dels millors per una banda i dels 5 més decebedors per l’altra, sense distingir, però, quina posició ocupa cada títol.

El top 5 dels que m’han agradat 
  • Dos taüts negres i dos de blancs, de Pep Coll (pot costar un pèl arrencar, però atrapa i t’atrau cap al Pallars)
  • La veritat sobre el cas Harry Quebert, de Joël Dicker (trepidant i amb bons girs, es devora amb rapidesa)
  • La doctrina del xoc, de Naomi Klein (llums i taquígrafs sobre el sistema neoliberal que ens ofega a tots plegats)
  • Legado en los huesos, de Dolores Redondo (el millor de la trilogia, sens dubte)
  • Si quan et donen per mort un dia tornes, Lluís Llort (un altre autor d’aquells que dius: m’agradaria escriure com ell!)


El top 5 dels que més decebedors:
  • També això passarà, de Milena Busquets (com deia aquell serial: “Los ricos también lloran”; superficial i perfectament oblidable)
  • Aprender a educar, de Naomi Aldort (hi ha llibres per mares i pares que valen la pena; aquest no és un d’ells)
  • La chica del tren, de Paula Hawkins (no està malament, però decep les expectatives que havia generat tot el màrqueting d’aquesta novel·la)
  • Vés i aposta un sentinella, de Harper Lee (res a pelar amb Matar un rossinyol)
  • La magia del orden, Marie Kondo (potser un dels llibres més dolents i inútils que he llegit en la meva vida, però tenia certa curiositat tenint en compte que sóc una persona bastant ordenada; ara també sé que, en comparació, tinc el cap més o menys ben posat)


Nous autors descoberts que aniré seguint: 2 (Lluís Llort i Matilde Asensi). Autors abandonats: 1 (Jo Nesbo). En la bona línia: 5 (Mari Jungstedt, Henning Mankell, Fred Vargas, Donna Leon i John Boyne).

I a continuació teniu la llista completa:
  1. Economia de l'absurd. Quan comprar més barat contribueix a quedar-se sense feina – Josep Burgaya
  2. Els relats del pare Brown – Gilbert Keith Chesterton
  3. Venganza en Sevilla – Matilde Asensi
  4. La falsa sonrisa – Mari Jungstedt
  5. Si quan et donen per mort un dia tornes – Lluís Llort
  6. Cómo escribo novela policíaca – Andreu Martin
  7. Fluye el Sena – Fred Vargas
  8. Dos taüts negres i dos de blancs – Pep Coll
  9. Aprender a educar – Naomi Aldort
  10. Ethan Frome – Edith Wharton
  11. Breu història del món – Ernst H. Gombrich
  12. També això passarà – Milena Busquets
  13. La chica del tren – Paula Hawkins
  14. La veritat sobre el cas Harry Quebert – Joël Dicker
  15. El camí de la papallona – Noe Gaya
  16. Anuari Mèdia.cat - Els silencis mediàtics de 2015 – Grup de periodistes Ramon Barnils
  17. Padres liberados, hijos liberados – Adele Faber, Elaine Mazlish
  18. Legado en los huesos – Dolores Redondo
  19. Vés i aposta un sentinella – Harper Lee
  20. Pisando los talones – Henning Mankell
  21. Tis (I tant) – Frank McCourt
  22. Cosecha roja – Dashiell Hammett
  23. El llindar de l'eternitat – Ken Follett
  24. Un mar de problemas – Donna Leon
  25. El noi de la casa de la muntanya – John Boyne
  26. La doctrina del xoc – Naomi Klein
  27. On mai no creix l'herba – Sebastià Bennasar
  28. Historias escocesas – Robert Louis Stevenson 
  29. Tierra firme – Matilde Asensi
  30. Herències col·laterals – Lluís Llort
  31. Diccionario irreverente de economía – Enric González, Darío Adanti
  32. Ofrenda a la tormenta  – Dolores Redondo
  33. Històries imprevistes – Roald Dahl
  34. La magia del orden – Marie Kondo


Au, que tingueu un bon any i també unes bones lectures per al 2017! 

PS: em trec el barret amb Noe Gaya.

4 comentaris:

  1. Una llista fantàstica, i una molt bona presentació, amb els millors i els pitjors, i unes quantes notes repartides. M'agrada. M'agrada també que diguis que el llibre de la Marie Kondo és dels més inútils que has llegit. Jo no l'he llegit, però no tinc intenció, només demostra que per més gent que llegeixi un llibre no vol dir que encerten, i per altra banda, que la gent està molt malament i necessiten tenir una guia. Molt poca autoestima en general.

    Bé, centrant-nos en els llibres de veritat, dir que és evident que tu i jo compartim gustos, i m'agrada, perquè de les teves llistes és d'on més idees puc treure. Si em fixo en les coincidències de llibres, només n'hem llegit 5 d'iguals, però si parlem d'autors la cosa augmentaria molt. Per exemple, no coincidim, però també he llegit llibres de Dahl, Bennasar, Boyle, Ken Follett, Mankell, Harper Lee, Andreu Martín i Mari Jungstedt. Aquest any has tingut una estranya habilitat per llegir llibres d'autors molt coneguts per mi, però els llibres que jo no he llegit d'ells. Punyetero!

    I si anem a les coincidències, tenim els dos d'en Llort, que no sé si és pecar de supèrbia si dic que va ser un autor recomanació meva, 'La noia del tren' (que segur que no t'he recomanat jo, hahaha!), el Harry Quebert i el 'Tierra Firme' de l'Asensi. Dir que ara mateix n'estic llegint un d'aquesta autora, que durant un temps va ser una de les meves escriptores de capçalera, i encara ara la dona que té l'estrany honor de ser la més llegida per mi, però que després de 'Tierra firme' em vaig prendre un descans d'ella que ha durat molts anys i no vaig llegir els següents de la saga. Potser serà el moment de tornar-m'hi a posar, no? És bona la tia. És només pel tipus d'històries que explica, hi ha moments per tot a la vida. De moment aquest 2017 ja em porta una nova lectura seva, que serà la setena ja, però mira si fa temps que no la llegia, que en els prop de 6 anys del Llibres no li he ressenyat cap títol!

    Finalment, encara que amb tu de llibres podria estar-ne parlant una bona estona, felicitar-te per mantenir aquest ritme lector, tenint en compte que tens dues criatures enredant per casa, és digne d'elogi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De pecador, més que pecador, segur que n'ets, però de supèrbia en aquest cas no: conec en Llort gràcies al teu blog. Al Xexu, el que és d'en Xexu, no fotem!

      Elimina
  2. Em sap greu però només coincidim amb la alcohòlica i pàmfila Chica del Tren.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pàmfila, però veig que som uns quants els que hem caigut en el parany! ;)

      Elimina