dilluns, 29 de febrer de 2016

Converses inigualables (XII). Canvi de xip

Al cap d’una estona d’haver tingut una bona enrabiada, arriba la calma després de la tempesta:
Guillem, estàs bé? –pregunta el pare amb veu suau i pausada.
– Sí, estic bé. No tinc febre i tinc pocs mocs. Estic bé, papa.

Conversa mantinguda el 25 de desembre de 2015.

dilluns, 15 de febrer de 2016

Inspirat en fets reals

Tot just fa pocs dies, mentre feia una repassada general al blog, em vaig adonar que podia incloure una nova etiqueta en alguns dels contes ja publicats, una etiqueta d’aquelles que sempre ajuda a vendre perquè genera una dosi extra de curiositat. 

Pel que tinc entès, i si vaig errat ja m’ho fareu saber, la diferència entre que un conte, un llibre o una pel·lícula estigui basada o inspirada en fets reals és que, en el primer cas, s’intenta ser, en la mesura possible, fidel als fets que es van passar en la vida real, mentre que, en el segon cas, l’autor o el guionista agafa aquells fets que li interessen i d’aquests se’n deriva una altra història amb punts en comú als fets ocorreguts.

Així doncs, amb la nova etiqueta anomenada Inspirat en fets reals hi trobareu prop d’una vintena de contes, alguns més inspirats que altres, i encara uns altres que gairebé estan basats en fets reals. I us asseguro que, per molt que pugui sorprendre en alguns casos, el rerefons de tots ells és de pura autenticitat.

dimarts, 9 de febrer de 2016

Coses de parella (XXIV). L'experiència



– Papa, podem parlar un moment?

– Sí, clar. Tu diràs.

– És que no sé ben bé per on començar, i tampoc voldria que pensessis que sóc un tafaner. No és pas la meva intenció.

– Pel teu to em sembla que en duus alguna de cap, així que serà millor que buidis el pap.

– Tens raó. Doncs res, som-hi: abans de casar-te amb la mama, havies estat amb altres dones? Que consti que si no em vols contestar, ho entendré perfectament, eh?

– I per què no t’hauria de respondre? És una pregunta la mar de normal, no pateixis. A veure, deixa’m pensar. Hi va haver la primera, de jovenet. Després la sonada aquella amb la que no va durar gaire el tema. Va ser tallar amb aquesta i començar a sortir amb la granadina, amb la que hi vaig estar gairebé dos anys. Quan ho vam deixar, vaig tenir una relació bastant curta amb la germana del Pere, un excompany de feina. I al final vaig tenir la immensa sort de conèixer la teva mare. Ja veus, aquest és el meu currículum sentimental.

– I de rotllets d’una nit, no n’has tingut cap?

– Ah, això també cal comptar-ho? Doncs sí, un parell.

– Així que, en total, són set.

– Això sembla.

– Set.

– Sí, set.

– Tampoc són gaires, no? Ho dic tenint en compte que vas conèixer la mama quan en tenies vint-i-cinc.

– Que no són gaires? Home, no ho sé pas, però així han anat les coses. Estic convençut que tu, amb els teus divuit anyets, en deus portar unes quantes més. Ara tot va més ràpid que quan jo era jove.

– Algunes més, sí.

– Doncs millor per a tu! I, digues, això era tot el que volies saber?

– Sí...

– Segur?

– Bé, no. Hi ha una altra cosa que et vull preguntar, però aquesta és més delicada, i el que no vull és que t’enfadis.

– Per què m’hauria d’enfadar? A més a més, ara ja no pots fer-te enrere, perquè m’has deixat amb la mel als llavis.

– Llavors aniré a sac: li has fotut algun cop les banyes a una dona?

– Així que es tracta d’això. T’has ficat en un embolic i no saps com sortir-te’n?

– Ei, que jo no he dit res de mi. Només pregunto.

– Molt bé, molt bé, tranquil. La resposta és sí. Quan sortia amb la noia de Granada vaig tenir un rotllet d’una nit. És cert que les coses entre nosaltres ja no anaven gaire bé, però això tampoc és excusa.

– I se’n va assabentar?

– Home, no vaig ser tan burro com per explicar-li.

– Clar, clar...

– No em diguis que estàs sortint amb una noia i li has dit que t’has embolicat amb una altra!

– No, no, jo no li he dit res. Vull dir que no li he dit res directament, però se n’ha assabentat igualment.

– Però com? Li ha dit algú altre? S’ha de ser malparit.

– No, no ha anat així la cosa. El cas és que estàvem junts al llit, ja m’entens.

– Ho pots dir pel seu nom: follant.

– Això mateix: follant, hòstia! Deixem de banda les formes. Doncs bé, resulta que, sense voler-ho, vaig dir el nom de l’altra en lloc del seu.

– Bufa! Això sí que és una bona cagada.

– Hi pots pujar de peus. Després em va burxar i jo no vaig saber com sortir-me’n. I, clar, ara no vol saber res de mi.

– Està en el seu dret, no creus?

– Sí, ja ho sé.

– I què penses fer?

– No en tinc ni idea. Per això et preguntava si tu havies passat per alguna situació semblant i em podies aconsellar.

– Doncs ja veus que no. I només tu pots decidir com has d’actuar a partir d’ara. Tot depèn de si aquesta noia t’interessa de debò o no. Si és que sí, i en l’hipotètic cas que ella et perdoni, has de tenir molt clar que no li pots tornar a fer mal d’aquesta manera. Si és el contrari, millor que la deixis estar. Aquest és el meu consell de neòfit en la matèria però la decisió és teva.

– Crec que tens raó.

– I, sobretot, procura no repetir aquest error en el futur.

– Això és molt fàcil de dir, papa. Com sé jo que no se’m tornarà a escapar el nom d’una altra en el moment menys indicat?

– Em sembla que no m’has entès. Em referia a fotre les banyes.

– Ah, és clar. Sí, sí, no tornarà a passar.

– En tot cas, de tota aquesta història n’has de treure una experiència molt valuosa. Al cap i a la fi, que se t’escapi un altre nom et pot passar en altres circumstàncies, com per exemple dir el nom d’una ex quan estàs en plena feina. El que has de fer és inventar-te algun sobrenom original i bonic, que les faci sentir-se especials, i utilitzar-lo sempre en la intimitat, no només del llit sinó també en qualsevol altra situació que tu creguis convenient. Deixa’t de carinyos, princeses i altres estupideses cursis i embafadores. I, molt important, ha de ser un sobrenom que només coneguis tu, o sigui, que no l’has de dir a ningú, que hi ha molt aprofitat en aquest món. Així, quan estiguis amb qualsevol dona, no t’equivocaràs mai. Té un petit inconvenient: si t’emboliques amb dues noies (no a la vegada, evidentment) que es coneguin per qualsevol motiu pot ser que s’ho xerrin. Malgrat tot, les avantatges són molt superiors als inconvenients. 

– Ei, això és una gran idea! És com un comodí. I tu, tens un sobrenom d’aquests?

– Si en fa d’anys...

– I no me’l pots dir? Ja saps, com si parléssim d’ecologia: reciclar, reutilitzar...

– De cap manera. Te n’hauràs d’empescar un de collita pròpia.

– D’acord, d’acord, tu manes.

– Ja veus, o això o t’ho muntes només amb dones que es diguin Maria, per dir un nom qualsevol. Això sí, una cosa t’ha de quedar ben clara: de tota aquesta conversa, ni una paraula a la teva mare.

– Per descomptat, per això no cal que et preocupis. 

Conte escrit el 5 de juliol de 2009.
Revisat el 28 de desembre de 2015.

dilluns, 1 de febrer de 2016