dilluns, 27 de gener de 2014

Coses de parella (XI). Cinc minuts amb en Màrius


Saps què és el que m’agradava més de la teva dona, Màrius? Bé, el que m’agrada, perquè ella encara és ben viva, no pas com tu, que ens l’has feta ben grossa a tots els que t’estimàvem. Mira que plegar veles així de sobte, d’un dia per l’altre... ja et val, home! Francament, a mi m’ha dolgut molt assabentar-me avui mateix que tenies la salut tan delicada. Però tu, a la teva, vivint com si encara tinguessis vint anys, i no, Màrius, ja fa molt temps que vam deixar enrere la vintena. I va, i resulta que entre plaques de titani, claus diversos, un marcapassos, un bypass i vés a saber quantes coses més, deuries tenir més cicatrius que en Frankenstein. Em sembla que en lloc d’enviar-te als de la donació d’òrgans seria millor cridar els del punt verd; amb un bon reciclatge, segur que en trauran més profit, de tu. Un irresponsable i un pocavergonya, això és el que ets. Això sí, per fi he entès allò de la samarreta.

Però bé, al que anava, que perdo el fil i tampoc m’hi puc estar gaire estona aquí dins, que hi ha un fotimer de gent que ha vingut a acomiadar-se de tu i no voldria pas provocar un embús. Vols saber què és el que m’agrada més de la teva dona? Segur que ni ho sospites, i deus pensar que ara et parlaré dels seus magnífics pits, tant els que tenia de jove com els de nova factura que tan bé li van modelar en aquella clínica. Per cert, ara ja és tard i potser pensaràs que sóc un penques, però hauria estat de justícia que ens haguéssim repartit les despeses de l’operació, que, si no recordo malament, va costar un ull de la cara. No hauria hagut de ser un cinquanta per cent cadascú, perquè tu els vas gaudir molt més que no pas jo, però potser sí un vuitanta vint o setanta trenta. En fi, és igual, això ara ja no té cap importància, no creus? Després de tot, estaves carregat de duros, tu.

Doncs el que et deia: encara que pugui sembla mentida, no són pas els pits, el que més admiro de la Carme. I tampoc és el cul, malgrat que, evidentment, no en tinc pas cap queixa, perquè és un cul molt ben parit, i que, a més a més, m’ha permès poder fer realitat totes les meves fantasies. És que mira que has estat de sort, eh, Màrius? Bé, de fet, jo tampoc em puc queixar. Has tingut una dona que mai s’ha negat a experimentar coses noves i ha satisfet els nostres instints més mamífers i primaris. No et pots imaginar quants homes t’envejarien si ho arribessin a saber i quants li anirien al darrere; farien cua i una llista d’espera més llarga que les dels hospitals, ja t’ho dic jo. Però no, estimat amic, aquestes coses convé guardar-les en la intimitat de la parella, com bé vas fer tu. Jo estic convençut que tots aquests que parlen tant de totes les filigranes que fan al llit, en realitat se n’inventen la meitat o més. I, pel que fa a mi, pots estar tranquil, que si mai abans vaig comentar res a ningú, ara tampoc ho faré.

Així que ja veus, no són els pits, ni el cul, ni els ulls, ni tampoc els seus llavis, el que em fascina més de la teva dona. I mira que té uns llavis (molsuts, tendres, gruixuts...) que, només de pensar-hi, m’abraonaria sobre seu ara mateix i li fotria la llengua fins a la campaneta. No, Màrius, no, el que sempre m’ha agradat més de la Carme ha estat l’amor incondicional que ha sentit per tu. Com t’ha estimat, aquesta dona, noi! No sé què li donaves, però l’has tingut enamorada fins que la ferralla del teu cos ha dit prou. I això, Màrius, no té preu, no es paga ni amb tot l’or del món. Escolta, no et creguis pas ara que et dic tot això perquè em senti gelós de tu, eh? Ni tampoc tinc pas la intenció d’ocupar el teu lloc, que et quedi ben clar. I és que, encara que jo o un altre home intentés festejar-la, pots estar ben segur que la Carme no tornarà a enamorar-se de cap altre home. Per a ella has existit tu i només tu. Ja ho veuràs, posaria la mà al foc sense dubtar-ho ni un instant.

Ai, la Carme! Jo crec que si alguna vegada m’hagués enamorat, probablement hauria estat d’ella, però ja saps que l’amor i jo no estem fets l’un per l’altre. Quina gran dona! En tots els sentits, eh? Bonica, amable, empàtica, riallera, simpàtica, divertida, seductora... i fogosa, sobretot molt fogosa. Compte, que no m’agradaria que ara pensessis que destaco la seva fogositat per sobre de les altres virtuts, eh? Tot i que, pel que fa a mi, és el tret que jo he tastat i conegut més, perquè et puc ben assegurar que mai m’he trobat amb una dona com ella, i tu saps prou bé que el meu currículum no és pas curt, modèstia a part.

De fet, si t’ho rumies bé, en la Carme tot encaixa: la seva fogositat ha estat proporcional al seu amor. I, clar, tu li podies retornar tot l’amor que ella et donava, perquè se t’ha de reconèixer que sempre has portat la teva dona com si fos una reina, però satisfer tot el seu desig sexual ja eren figues d’un altre paner, oi? Malgrat tot, vas ser prou intel·ligent per adonar-te’n i admetre que tu sol no podries donar-li tot el que anhelava. I és d’admirar la teva actitud, t’ho dic sincerament, perquè ni l’u per cent dels homes que hi ha en aquest món haurien actuat com ho vas fer tu. Jo diria que aquesta és la mostra més gran de tot l’amor que la Carme t’inspirava. En aquest sentit, ella tampoc pot tenir cap motiu de queixa.

I què puc dir jo? Que n’he estat el gran beneficiat durant tots aquests anys? Sí, ha estat així, i us ho agraeixo a tots dos, però principalment a tu per haver-me introduït en la vostra relació. No obstant això, si arribo a saber que estaves tan fumut, m’hauria anat retirant progressivament dels nostres trios sexuals, perquè ara resulta que la Carme m’ha demanat si puc passar el cap de setmana amb ella per tal que no es senti tan sola, i t’asseguro que no les tinc totes. Com m’exigeixi més del que puc donar, no m’estranyaria acabar com tu qualsevol dia d’aquests.

Hòstia, Màrius, com me l’has pogut fer tan grossa...

Conte escrit el 13 de maig de 2010.
Revisat el 20 de desembre de 2013.

dilluns, 20 de gener de 2014

Rebel·lió genètica *


Porta dues hores amb l’examen i només ha contestat un terç de les preguntes i, per si no pinta prou malament, ha triat la meitat de les respostes per sorteig. D’aquí a vint-i-nou minuts la laxa normativa de permanència de la universitat el convidarà amablement a deixar la seva plaça a algú amb una mica més d’interès. Queda demostrat que la genètica no és bona companya en la consecució d’una carrera professional.

Malgrat saber que no hi tenia res a fer, s’ha presentat a l’examen com un autòmat; és estudiant i això és el que toca. Dubta entre marxar o seguir responent el primer que li passi pel cap. Però, de sobte, un llampec li reactiva les neurones i se li acut que, ja que li mostraran la porta falsa de la facultat, en marxarà de la forma més espectacular possible. Serà un comiat tan sonat que arribarà a les orelles de tothom; també a les d’aquell catedràtic que, quan sopi, coneixerà la decepció en estat pur.


Aixeca la mà i espera que arribi el professor. Quan el té al costat li demana si li pot eliminar dos respostes de les quatre que té la pregunta catorze i així ajudar-lo una miqueta. El professor, sorprès, li diu que això no ho pot fer, que no seria correcte ni legal. Ell ho accepta amb un assentiment facial comprensiu.


Minuts després, treu el mòbil i simula que truca per saber la resposta de la pregunta dinou. El professor, escandalitzat, corre cap a ell i l’amenaça amb un suspens immediat si no deposa la seva actitud. Ell mostra el seu desacord amb un lent i impertinent moviment de les parpelles.


Finalment, arriba al moment culminant quan demana en veu alta als seus companys quina opció han marcat en la pregunta trenta. Però abans de que ningú gosi respondre-li, el professor l’agafa pel braç i se l’endú cap a fora mentre li aconsella a crits que es dediqui als concursos de la televisió
.

Conte escrit el 28 de desembre de 2006.
Revisat el 20 de desembre de 2013.

* Aquest relat va ser 
l'embrió del relat posterior L’heroi.

diumenge, 12 de gener de 2014

Lectures 2013

Ja hem deixat enrere el 2013, any que estat prou fructífer pel que fa als llibres llegits. En total han estat trenta: vint novel·les, sis d’assaig, dos de criança, un de novel·la juvenil i un més de contes. Afortunats com som en aquest país d’aprendre dues llengües com si res, n’he llegit divuit en català i dotze en castellà. A poc a poc, les noves tecnologies van agafant el seu lloc i dos d’aquests trenta llibres han estat en format electrònic. I tot i que ara fa un any vaig escriure que faria alguna relectura, al final no n’he feta cap.

Au, bon any i bones lectures per al 2014
!
  1. El primer cas d'en Montalbano - Andrea Camilleri
  2. La treva - Primo Levi
  3. ¿Per què volem un Estat propi? - Roger Torres (editor)
  4. Muerte en un país extraño - Donna Leon
  5. Música para camaleones - Truman Capote
  6. L'home que somreia - Henning Mankell
  7. Wonder - R.J. Palacio
  8. El tango de la guardia vieja - Arturo Pérez-Reverte
  9. Ningú no ho ha sentit - Mari Jungstedt
  10. Hay alternativas - Vicenç Navarro, Juan Torres López y Alberto Garzón Espinosa
  11. Una dona a Jerusalem - Abraham B. Yehoshua
  12. La casa del propòsit especial - John Boyne
  13. Lluny d'aquí - Jaume Benavente
  14. Diguem prou! - Arcadi Oliveres
  15. El hombre más buscado - John le Carré
  16. El enredo de la bolsa y la vida - Eduardo Mendoza
  17. Quan érem feliços - Rafel Nadal
  18. El país dels crepuscles - Sebastià Bennassar
  19. Cuentos selectos - Mark Twain
  20. Dinero y conciencia ¿A quién sirve mi dinero? - Joan Antoni Melé
  21. Crim de sang - Sebastià Alzamora
  22. Anuari Mèdia.cat 2013 - Grup de Periodistes Ramon Barnils
  23. Los gritos del pasadoCamilla Läckberg
  24. Matar un rossinyolHarper Lee
  25. Una nueva paternidad - Mireia Long et al.
  26. Un mundo sin fin - Ken Follett
  27. Guia per a vestir sense treball esclau - Albert Sales i Campos
  28. La falsa pista - Henning Mankell
  29. La dama de la gàbia de ferro - Víctor Mora
  30. El oficio de ser padres - Montserrat Baró y Sheila Vilaseca
Nota: no s’hi inclouen les mil i una relectures de Les set cabretes, En tigretó es vol bellugar, En Pol i la Laura, En Pol a la perruqueria, Compta amb l’Elmer, Els tres porquets, Bona nit Dudú, entre molts altres...