dilluns, 21 d’octubre de 2013

Coses de parella (IX). Les ex


– Gràcies per haver vingut; necessitava parlar amb tu. Per cert, estàs molt maca.

– Deixa de fer el pilota i vés al gra, que és tard i vol ploure.

– D’acord, d’acord, però no te m’enfadis, si us plau, que la meva intenció seria que almenys poguéssim ser amics i, per això, t’he demanat si podies venir. Em cal la teva ajuda i sé que puc confiar en tu.

– D’amics no en podem ser, ja t’ho vaig dir el dia que vas voler deixar córrer la nostra relació. I t’ho dic sense cap mena de rancúnia, de debò. Vaig acceptar que tu no volguessis seguir amb mi i tu ara has de respectar la meva decisió que no podem ser amics. Ara bé, si avui et puc ajudar en alguna cosa i està al meu abast, ho faré de bon grat, però no pretenguis que anem quedant de tant en tant i fem com si no hagués passat res abans. Ha quedat clar?

– Sí, sí, perfectament. De fet, potser més que la teva ajuda, el que necessito és poder parlar amb algú que em conegui i que m’entengui. Si t’he de ser sincer, no estic passant per un moment gaire bo darrerament.

– Vaja, sí que em sap greu. Però què ha passat aquestes últimes setmanes? Després de tot, fa tot just dos mesos que vam tallar tu i jo, i llavors se’t veia molt bé.

– Sí, és cert, però suposo que alguna cosa ja es covava i, clar, al final m’ha esclatat davant dels nassos. El cas és que em sento molt sol.

– Tampoc serà tant, home! A més, la solteria pot ser també un estat envejable. No has de donar explicacions a ningú i tens llibertat absoluta per fer sempre el que et doni la santa gana. Tot és qüestió de saber-la viure i aprofitar.

– Perdona, és que potser no em sé explicar bé o que, simplement, em costa dir-te el que realment em passa.

– Mira, no comencis amb misteris, que això sí que no estic disposada a aguantar-ho.

– No t’exaltis, dona. Només és que...

– ...que què?

– Res, és igual, deixem-ho estar. Canvio de tema: com et va amb el teu xicot?

– Però, i ara per què el treus en escena? Què hi té a veure ell amb el que et passi a tu? Suposo que no serà que estàs gelós, oi? Mira, si em vols dir el que et passa, perfecte, i sinó, me’n vaig i adéu-siau.

– No, no estic gelós, no es tracta d’això. Però no creus que t’haguessis pogut esperar una mica més de temps a sortir amb algú altre? No has anat massa ràpid, potser?

– Però què n’has de fotre tu de la meva vida? Com si vull sortir cada dia amb un home diferent! No sé què hi faig aquí. Me’n vaig. Apa, que et vagi bé!

– Ja sé que no hi tinc cap dret, però és que totes les noies amb qui he sortit m’han fet el mateix. Tant si les he deixat jo com si m’han deixat elles, no ha passat ni un mes que ja estan amb un altre paio. Hòstia, què us costaria esperar una mica més, enyorar-me una miqueta i deixar caure algunes llàgrimes més enllà de la primera setmana? No he estat mai un malparit i em sembla que és el mínim que em mereixo, no? Collons, és que a part de sentir-me sol, tinc la sensació que sóc un home perfectament oblidable!

Conte escrit el 5 de juliol de 2007.
Revisat el 30 de setembre de 2013.

dilluns, 14 d’octubre de 2013

QWERTY (VII)

Q. El diari oficial de l'estat era concloent: s'atorguen els insults pertinents als banquers que ho han sol·licitat. 

W. Espantat, va rellegir el diagnòstic del metge: el pacient pateix un refredat tísic sense gravetat.

E. Recordant totes les imatges que n'havia vist, el redactor va decidir rebatejar el fill de déu com a Jesutrist.

R. El programa electoral ho deixava ben clar: s'auditaran les finances dels partits polítics per Reial Secret.

T. L'estatut de la fundació deia que l'equip directiu havia d'estar compost per dones i homes a parts iguals per una simple qüestió de caritat.

Y. Mentre explicava el descobriment d'Amèrica, el professor va obviar l'error del llibre de text que parlava sobre els explotadors de Castella.

dimarts, 8 d’octubre de 2013

Que s’inventin una paraula (IV). Economia

Baixa'l en PDF.

Consulto la paraula economia al diccionari online de l’Enciclopèdia Catalana i, en la seva primera accepció, hi apareix el que ve a continuació: Administració ordenada dels béns d'una comunitat (estat, establiment, família, etc.). La definició m’ha semblat molt clara i acurada, i si n’he de destacar una paraula entre tota la resta, aquesta és ordenada, perquè si un fet s’ha demostrat des de l’any 2007 ençà és que l’economia mundial ha estat de tot menys ordenada. Així doncs, crec no equivocar-me si dic que presidents d’estat, primers ministres, ministres d’economia i d’hisenda, banquers, membres de consells d’administració, especuladors de qualsevol rang i condició, agents de borsa i tot el seguici d’aprofitats, pilotes, còmplices i paràsits que són un mirall fidel de les antigues corts reials dels vells estats aristòcrates i autoritaris de segles enrere, tots i cadascun d’ells no són res més que una colla d’inútils que d’economia no en saben ni un borrall. Tots ells són milionaris i tindrien la vida més que resolta si no fos perquè mai en tenen prou, però no és gràcies a l’economia que han arribat a aquest estatus, sinó mitjançant l’estafa, el robatori i l’abús de poder.

Si volem trobar persones que realment sàpiguen d’economia segurament no ens caldrà anar gaire lluny: pares i mares de família, jubilats amb pensions decreixents, treballadors en actiu amb sous minvants, aturats de la durada que sigui, i tants i tants altres col·lectius que han de fer autèntics exercicis d’enginyeria financera (cal dignificar l’enginyeria, també) per tal d’arribar com sigui a finals de mes.


Això és fer una administració ordenada dels béns d'una comunitat, autèntica economia al servei de les persones. Si tinguessin una mica de respecte i dignitat, que és ben sabut que no és el cas, els professionals del lladronici citats abans ja s’haurien inventat una altra paraula
.

Text escrit el 25 de juliol de 2013.