diumenge, 28 d’abril de 2013

Els 18 contes a Ràdio Flaixbac

Si el diumenge 21 d'abril ja em van fer un regalet mediàtic, el passat dijous 25 en vaig tenir un altre i, a més a més, regal sorpresa! Ràdio Flaixbac va parlar dels 18 contes al programa El matí i la mare que el va parir.

Moltes gràcies a tot l'equip del programa i també moltes gràcies al company blogaire que ho va escoltar al programa i em va avisar gairebé a l'instant.

Us deixo aquí l'arxiu
MP3 per si ho voleu escoltar (minut 28:40).


dimarts, 23 d’abril de 2013

Els 18 contes a l'Espai Internet

A banda de llibres i roses, aquest Sant Jordi m'ha caigut del cel un regal que no té preu pel que fa a la difusió del recull 18 contes. L'Espai Internet del Telenotícies Migdia de TV3 n'ha fet aquest fantàstic vídeo: 


Moltes gràcies i bon Sant Jordi a tothom!

dimecres, 17 d’abril de 2013

I ja en van 2


Doncs sí, avui ja fa dos anys que la nicotina i les seves males companyies no entren al meu cos, i això, un cop més, és motiu de celebració. No m’estendré gaire en aquesta entrada al blog, que tampoc és qüestió de repetir algunes coses dites anteriorment. La meva desintoxicació ja està prou relatada amb escrits als dos mesos, als vuit, als dotze i als divuit, talment com si es tractés del control pediàtric d’un nen petit. El que sí vull repetir és el meu agraïment als de casa: Cristina i Guillem, sense vosaltres això seria quimèric!

Ara el que queda per saber és si aquest any també tindré regal. L’any passat em van regalar una nit en un hotel ubicat en un paratge que em va deixar embadalit. Seran dues nits aquesta vegada? I quan porti trenta anys sense fumar, tindré el mes sencer de vacances pagat? Ja m’ho deien, ja, que deixar de fumar valia la pena ;)

En fi, que si no escric res sobre el tema fins d’aquí a un any, és que tot va bé. I, tornant als nens petits, a partir d’ara també comptarem en anys.

Comencem el número tres.

dimarts, 9 d’abril de 2013

Coses de parella (V). La sapiència


– Brutal, eh? Ha estat brutal! No és així, nena?

– No ha estat malament.

– Que no ha estat malament? Vinga va, suposo que ara em diràs que no t’ha agradat, oi? I jo que m’ho crec. Però si ha anat de puta mare! Que t’ho veig als ulls que t’ha encantat, i tant que sí! 

– Carai, no sabia que els meus ulls em poguessin delatar d’una manera tan clara. No m’esperava ser tan transparent, ni que tu fossis tan perspicaç.

– Ja et dic jo que sí. Els ulls ho diuen tot d’una dona. I no et pensis que el que et diré ara és per fanfarronejar, que no és el meu estil, però aquesta mirada l’he vist moltes vegades. Sé del que parlo.

– Doncs si saps tan bé del que parles, no seré jo qui et contradigui. Potser és que mai m’havia topat amb un home tan entès.

– No, dona, no, tampoc és que em consideri un gran expert en el tema, però bé, algunes coses sí que sé i les sé fer bé, com tu mateixa has comprovat, eh, punyetera?

– Tu diràs.

– Mira, potser et sorprendrà el que et diré ara, però estic convençut que en aquest mateix instant hi ha una dona, en algun lloc, que s’està masturbant o està follant pensant en mi i no pas amb el paio que té a sobre.

– Doncs si et dic la veritat, no em sorprèn gens ni mica. Ara bé, el que sí que m’intriga és com pots saber això. Estic segura que amb això sí que em sorprendràs. Au, explica-m’ho, que me’n moro de ganes.

– És ben senzill. Ja fa uns minuts que m’estan xiulant les orelles i, a la vegada... toca, toca! Torno a estar trempat com un toro! És bona aquesta, eh? 

– Boníssim.

– Però que no veus que et prenc el pèl? 

– Clar que ho veig, però també sóc conscient que d’un home com tu, una s’ho pot esperar tot.

– Ara seriosament, tots dos sabem que és una autèntica ximpleria el que acabo de dir, però bé, no m’estranyaria que hi hagués alguna ex pensant en mi mentre carda amb un altre. Que jo recordi, mai se m’ha queixat cap dona amb qui hagi fet l’amor. I no han dissimulat pas ja que, llavors, segur que ho hagués notat. Ei, què et passa, per què fas aquesta cara? Però on vas?

– No, tranquil, no és res greu, o si més no això és el que crec. Però potser hauria de pujar a veure el veí del tercer, perquè deu estar quedant-se sord per moments i, a més a més, deu tenir una trempera que no la aconseguiria ni amb una sobredosi de
viagres... 

Conte escrit el 17 de setembre de 2007.
Revisat el 19 de març de 2013.

dilluns, 1 d’abril de 2013

QWERTY (V)

Q. Mentre esperava que el cridessin, va somriure en rellegir la nota on hi deia que havia estat convocat al departament de sòmines. 

W. Tothom estava bocabadat amb la pancarta que hi havia darrere del gran líder: La raça pària és l'escollida!

E. No entenia la urgència del telegrama: Vine ràpid, que el pare té una malaltia breu.

R. El magnat no va quedar gaire tranquil quan va llegir que l'empresa de seguretat li enviaria un vigilant primat a casa seva.

T. El cellerer, enfurismat com mai, estava disposat a tot després de veure com la revista puntuava el seu millor vi amb un potable alt.

Y. Ningú va notar la diferència en el fulletó de l'acte on hi deia que hi seria present el sinistre de defensa.