dimecres, 25 d’agost del 2010

Déjà vu

Camina de pressa, amb la vista clavada al camí pedregós i sense adonar-se de com juga el vent amb els camps d’ordi. En canvi, el nen que l’acompanya s’entreté amb qualsevol detall de la natura que l’envolta; ell no fuig ni està capficat per res. De sobte, a pocs metres d’ells cau un llamp, malgrat que el sol és l’amo i senyor del dia. El tro que sona just després és tan fort que en Pere gairebé ni se sent a ell mateix.

– Collons! Però què ha estat això? Estàs bé, nano?

– No pateixis per ell, Pere. Si mires la seva cara, la tendresa del seu somriure et farà veure que no s’ha espantat gens ni mica. Oi que no, fill? Ets un bon noi. I tu, Pere, on vas? Roma és cap a l’oest i tu vas a l’est.

– Una altra vegada, tu? Sí, ja ho sé que Roma és cap a ponent, i per això mateix vaig en direcció contrària. Però tu et penses que estic tan sonat com per ficar-me a la gola del llop? Doncs ja et pots esperar assegut!

– Però, Pere, et vaig demanar que anessis a Roma a difondre el meu missatge. No veus que si no ho fas, tot quedarà en un no-res? Que el meu sacrifici haurà estat en va?

– Vés-hi tu, no et fot! Al cap i a la fi, et van matar però, pel que es veu, eren uns simples aficionats. O, qui sap, potser sí que ets el fill de Déu, i si de debò ho ets, no hauries de témer res, que sembla que tens més vides que un gat. Però, a mi qui m’assegura que em tornaré a aixecar un cop m’hagin cobert de terra, eh?

– Què dius ara? Tu no ets el Pere que jo coneixia. En què t’has transformat? Serà possible que el teu cor s’hagi empedreït d’aquesta manera?

– No senyor, no es tracta pas d’això! El que passa és que hi he estat reflexionant i, si t’he de ser sincer, no li trobo cap sentit a tot plegat. Perquè, a veure, pensem-ho serenament, tu creus que si vaig a Roma, on hi ha el Cèsar, els senadors, els cònsols, l’aristocràcia, els pretorians, les legions que han conquerit mig món, els millors filòsofs i un fotimer de gent impossible de comptar, tu creus que allà m’escoltaran a mi, un paio que fins fa quatre dies es dedicava a pescar? I encara més: et penses que escoltaran a un pescador que els transmet les paraules del fill d’un fuster d’un poblet de mala mort que està a la quinta forca? No, no i no!

– Un altre cop, Pere?

Conte escrit el 21 de juny de 2007.

Relat guanyador del Repte 247, el tema del qual era Jesús de Nazareth.
Revisat el 25 d'agost de 2010.